VEF Blog

Pobre Napoleó

E- notícies, 5/03/2012

Pobre Napoleó! Els nacionalistes corsos el consideren com un traïdor, l'anti Paoli. Els nacionalistes francesos li retreuen d'haver traït l'ideari de la revolució i d'haver-se instal·lat en el tron. Sens dubte coneixeu l'anècdota deliciosa sobre Pierre Larousse, l'autor dels diccionaris que havia creat dos articles pel mateix personatge. El general Bonaparte es moria quan neixia el tirà Napoleó.

Els pobles d'Europa —d'Espanya a Rússia— tampoc l'estimen i recorden les matances de la Grande Armée. Enguany, tot Rússia celebra amb solemnitat el bicentenari de la invasió francesa, la famosa primera gran guerra patriòtica. La segona designa la guerra contra els nazis. Davant del perill, Stalin havia jutjat hàbil de reciclar els vells mites de la Santa Rússia i de donar a l'església un cert protagonisme.

A França, la gent encara recorda la retirada atroç sota la neu. Molts testimonis, com el general Marbot, van deixar llurs memòries, sense parlar de Guerra i Pau, una catedral novel·lística. Si bé el General Hivern —Zima en rus— va contribuir a la derrota de la Grande Armée, d'altres fets intervingueren. No havien previst pmrou uniformes i prou menjars pels rigors de l'hivern. He caminat pels carrers de Moscou amb una temperatura de – 25 i us puc dir que no és cap broma...

Un dels principals defectes de Napoleó és que no suportava la competència i havia eliminat, un per un, tots els seus rivals. Així, tots els generals francesos, tret del mariscal Davout, tenien coneixements militars mediocres...Quan els russos atacaven guanyaven si l'emperador no hi era. Ans al contrari, quan Napoleó participava a la batalla, ja podien plegar...

Aconsellat per Antoine de Jomini, el gran estràteg suis durant la campanya del 1814, Alexandre I va recordar la lliçó. Finalment, el geni fou vençut per Wellington, però què hauria passat si Grouchy no hagués trigat tant?

Sempre m'ha fascinat una estadística. Des de la mort de Napoleó hi ha hagut més llibres publicats sobre ell que dies?