VEF Blog

Fronteres

     E-notícies, 26/02/2012

Quan era petit, vivia a prop d’una frontera. Vaig ser concebut a Bona, l’actual Annaba. Sis mesos enrere, ‘ la ville de Bône ‘era una prefectura francesa com Gap o Tolosa. Vaig decidir, finalment, de néixer com tothom a la clínica dels plataners de Perpinyà amb l’ajut del doctor Ponsaller.

Des de Nils, es distingeix molt bé l’Albera que marca la frontera franco-espanyola o catalano-catalana per dir les coses propiament. Si espiem cap a tramuntana, veiem les Corberes, l’antiga frontera entre els regnes d’Aragó i França.

Durant un parell d’anys, em vaig estar a Menda, lluny de tota frontera abans que ens instal·léssim a Briançon, a la ratlla d’Itàlia. Els vells de la regió parlaven el provençal de la muntanya mentre, a la banda italiana, se’ns adreçaven en francès. Més tard, em van explicar la història de la Màscara de ferro encarcerat a la fortalesa de Pignerol, ciutat francesa durant molts segles que ara es diu Pinerolo i pertany a Itàlia.

A Breisach Am Rhein, la frontera em va semblar més clara que a Briançon. El Rin dibuixava una ratlla real. Ara bé, a Alsàcia com al land de Baden-Württemberg, la gent s’expressava en un parlar germànic. A la banda francesa, pocs noms tenien una consonància gal·la a dir veritat. Volgelsheim, Wolfgantzen, Dessenheim, Hettenschlag. Només Sainte-Croix-en-Plaine, àlies Heilig-Kreuz, ens recordaven que viatjàvem per França. En canvi, passat la serralada dels Vosges, la toponímia s’afrancesava amb poblacions com Saint-Etienne-Lès-Remiremont, Eloyes, Granges-sur-Vologne o Epinal.

Quan vam arribar a Canes, vam viure a prop del Var, l’antic límit entre la Provença i el regne de Savoia. Vam visitar molts pobles de la república italiana on els pagesos parlaven amb més fluïdesa la llengua de Mistral que no la de Dant. A Canes, la gent coneixia millor els noms provençals i piemontesos que la denominació oficial italiana. Comprava un bitllet de tren cap a Limon i Coni i pas cap a Limone i Cuneo.

Han passat els anys i tinc entès que les fronteres a Europa ja no existeixen. Quan baixi a Figueres, els guàrdies civils i els policies espanyols encara no ho saben. Algú els ha avisat ?