VEF Blog

Un viatge atroç

El Temps, número 1444, 14/02/2012

Pierre Boulle

El planeta dels simis

traducció de Juli Avinent

Universitat de València

València, 2011

Un viatge atroç

Es podria dir ' addattatore tradittore. ' (Ho he escrit bé, senyor Victor Ripoll?) Sembla una banalitat criticar la traïció de les adaptacions cinematogràfiques. Entre les obres que més han patit de llur aclimatació al cinema, pensi en El planeta dels simis de Pierre Boulle. Han malmès —El pont del riu Kwai —la seua altra gran novel·la amb una fi oposada al cinisme i a l'absurditat de l'original. Després de l'èxit planetari de la pel·lícula de Franklin J Schaffner, molta gent ni s'ha pres la pena de llegir la novel·la de Pierre Boulle, massa francesa potser. Tanmateix, aquesta petita obra mestra em pareix molt superior a totes les seues adptacions, llevat del començament i de la inoblidable darrera escena de la pel·lícula del 1968 (les altres valen poca cosa...) quan en Taylor reconeix el cap de l'estàtua de la Llibertat i maleeix els bojos que van destruir la civilització a cops de bombes nuclears, Més que d'una novel·la de ciència ficció, crec que es tracta d'un conte filosòfic digne del millor Voltaire. Tothom coneix, més o menys, l'argument. Uns astronautes francesos amb el periodista Ulysse Mérou (és a dir Ulisses Mero com l'heroi grec i el peix...) arriben a un planeta bessó de la terra que anomenen Soror ja que els francesos diuen ' la planète ' i no 'le'. Al cap d'un poc els nostres exploradors descobreixen amb horror que, en aquest món, els simis són evolucionats i els homes uns animals salvatges. Els ingredients que més m'agraden en la novel·la de Pierre Boulle vénen de la descripció científica del planeta i de la seua història. Quan en Mérou ens explica el seu descobriment de la llengua dels simis —el simià— sembla que estiguem llegint les memòries d'un militar aliat, presoner a l'Alemanya nazi. Les escenes arqueològiques a la selva creen un malestar, una nosa existencial. La gran superioritat del llibre procedeix del tema lingüístic. A la novel·la, els simis hi parlen una llengua diferent del francès del narrador. A les pel·lícules de Hollywood s'expressen en l'anglo-americà de la fi dels 1960. No ens sorprendria que es posessin a xiular ' Strangers in the night ', ' What a wonderful world ' o se'ls escapés la frase ' Peace in Vietnam. ' Sempre m'ha semblat estrany que el coronel Taylor, a la fi de la pel·lícula, s'adoni que ha tornat a la terra a prop de l'antiga Nova York. Voleu dir que un astronauta és incapaç de reconèixer la Via Làctia?

Ens hem d'alegrar, per tant, que Juli Avinent incorpori a la nostra cultura aquest clàssic mig oblidat. La lectura de la novel·la presenta un risc. Quan l'haureu acabada, potser tindreu ganes d'agafar un fusell i d'anar-vos al Congo o a Borneo per carregar-vos uns d'aqueixos malparits de simis.