VEF Blog

El model de llengua de Bezsonoff
“Vaig créixer al centre de França fill d’un militar d’origen rus i una mare d’arrel rossellonesa”. La connexió amb el català la va establir amb els avis, per les vacances que passava amb ells que van servir-li per iniciar-se en el que ha definit com una “filologia primitiva”, que consistia en escoltar i comparar. L'autor d'Una educació francesa ha descrit la pèrdua de memòria lingüística amb un exemple que ha resultat tant hilarant com dramàtic: “Després de veure la mare sorprendre’s que la meva germana parlés català, em vaig adonar que ella havia oblidat que els seus pares també el parlaven”. Bezsonoff ha fet broma del fet que deu ser l’únic escriptor català que mai no ha escrit en castellà (“és clar, ho he fet en francès!”) i ha descrit la seva primera visita a Girona com “el meu camí de Damasc”, per afegir tot seguit que l’encasellament de la llengua catalana en una funció residual era tal, en l’ambient en què es movia, que “el primer cop que vaig fer l’amor en català em vaig sentir com un transgressor, com si practiqués un incest: el català era la llengua dels avis! El català per fer l’amor, al Rosselló? Mai!”. Si més no, entre el Camí de Damasc (amb lectura inclosa de la Nacionalitat Catalana, d’Enric Prat de la Riba) i el sexe en català, l’escriptor va decidir que, des d’aleshores, havia d’escriure en llengua catalana. Bezsonoff va topar, però, amb l’absència de referents literaris propers ("escriptors rossellonesos? No en coneixia cap!") i amb la dificultat de no saber quin model de llengua li calia utilitzar. La decisió va ser “pastar-la com fa el nen petit amb el fang, experimentar, treballar cada mot”. Més enllà, ha manifestat la voluntat d’expressar-se en un català del Rosselló, tot eliminant el que té de francès. “La meva llengua és molt artificial, sóc l’escriptor català amb una llengua més artificial”, ha afegit, per defensar tot seguit que l’adapta, la llengua escrita, al lector: “quan faig literatura la faig com em sembla, quan parlo sóc fabrià, quan escric a El Periódico sóc normatiu, si ho faig a El Temps, valencià... tot depèn del lector.”