VEF Blog

Espanyolistes de França

E-notícies, 13/01/2012

Fa un quart de segle que porti la creu de ser professor a França. Un dels aspectes més desplaents d'aquesta feina sense interès és haver de tractar amb jacobins i espanyolistes. El darrer búnquer jacobí en el naufragi de França és el conjunt dels professors de l'educació nacional francesa, amb moltes excepcions naturalment. França endins la majoria dels professors no saben res de Catalunya, de la seua cultura i de la seua llengua. El que se'n diu res. Una vegada, la Véronique, agregada de la universitat, em va demanar si el català s'escrivia i si era una llengua...sic...Els més entesos es recluten, evidentment, entre els professors de castellà. La majoria són indiferents a la cultura catalana. No la coneixen, no en volen saber res, però tampoc li manifesten hostilitat. Una minoria molt reduïda de professors va descobrir el català durant els anys de formació universitària i se'n va enamorar. Aquesta gent simpàtica malaraudament escasseja tant com els toreros a Vladivostok. Una minoria significativa ( uns 40% diria) tragina tots els prejudicis que els han inculcat llurs amics espanyolistes. S'imaginen que el castellà és perseguit a Catalunya, i que els catalans pateixen d'una aberració mental que els obliga a parlar un dialecte rural sense futur mentre que tenen la sort d'haver nascut súbdits espanyols. No entenen els meus col·legues que uns 'espanyols' es puguin negar a parlar castellà, una llengua meravellosa que alls, pobres gavatxos, els ha costat tant d'aprendre i que mai no dominaran del tot...Aquesta ' aficción a lo español' és tan forta que els tapa la realitat. Uns professors d'un institut de Carcassona ' de cuyo nombre no quiero acordarme ' van organitzar un viatge lingüístic a Mallorca. Van tornar de l'illa de la calma indignadíssims perquè llurs hostes, si bé parlaven castellà als francesets, continuaven xerrant català entre ells. Odien tant el català que llur odi els dissimula la realitat. Se li acudiria a un professor de francès en un institut italià preparar un viatge lingüístic a Còrsega o Alsàcia?

Verge santa, com són pesats aquesta gent. Em tranquil·lizi recordant la fórmula del president Valéry Giscard d'Estaing ' Il faut laisser les choses basses mourir de leur propre poison. ' (Cal deixar les coses baixes morir pel seu propi verí.)