VEF Blog

Viage al Tibet

El Temps, 11/01/2012  

Marcel Proust

A la recerca del temps perdut.

Pel cantó de Swann

traducció de Valèria Gaillard

Labutxaca, Barcelona, 2011

No he estat mai al Tibet i crec que no hi pujaré mai. No cal. Sempre he pensat que els veritables viatges són interiors. La lectura de Pel cantó de Swann, primer volum d' A la rercerca dels temps perdut, que Valèria Gaillard acaba de traduir magníficament al català retira a una expedició al Tibet. El senyor Proust, home d'una cultura immensa que devia saber almenys la meitat de les paraules del diccionari d'Emile Littré, no facilita pas la feina del lector amb frases interminables on mira de condensar les emocions amb tota llur intensitat. Fins i tot, uns lectors veterans es poden negar en els aiguamolls que precedeixen l'ascensió de la muntanya proustiana. García, un dels meus millors amics lector compulsiu que no podria viure sense literatura, mai no ha pogut anar més enllà de les deu primeres pàgines de Pel cantó de Swann. Avui m'adreçaré als lectors de bona voluntat que es troben en el mateix cas que al meu amic. Esperi que aquest article els ajudi a vèncer la peresa i a endinsar per la serralada de Proust. Gràcies a la traducció excel·lent de Valèria Gaillard, enamorada bojament del novel·lista francès, el lector català disposa d'una altra oportunitat per accedir a l'univers màgic i tan difícil alhora de Marcel Proust. A la manera dels autors de guies de viatges, em permetré de donar-vos uns consells elementals. D'antuvi, cal llegir imperativament Marcel Proust a poc a poc, sense pressa com si us trobéssiu davant d'un poema. El ritme de lectura ha de ser molt lent abans de passar a la velocitat superior. La primera setmana, us aconsellaré dues pàgines cada dia. La segona setmana, tres pàgines. Ho dic, de debò. Normalment, podreu tirar endavant i vèncer l'avorriment inicial. Descobrireu perquè consideren Marcel Proust com un dels gegants de la literatura, comparable a Tolstoi o Cervantes. L'exploració de la seva obra constituteix un viatge meravellós, exigent. Cal avançar de mica en mica, amb prudència. Natural de Perpinyà, tinc la sort de poder llegir directament en francès sense cansar-m'hi i d'assaborir, sense cap filtre, la màgia de la parla de Marcel Proust. He volgut verificar, però, la fidelitat de la traducció i he llegit en català unes quantes escenes importants. Cal reconèixer que la traductora se n'ha sortit molt bé. El títol ja constitueix un problema. Jo hauria posat ' Pel cantó d'en Swann ' perquè el nostre en correspon a la familiaritat de Swann. A quasi tota la novel·la en diuen ' Monsieur Swann.' La primera frase tan famosa de ' Longtemps je me suis couché de bonne heure. ' passa molt bé en català. ' Durant anys he anat a dormir d'hora. ' Valèria Gaillard, en un passatge tan difícil, 'casse-gueule' com l'escena de la petita magdalena ha respectat el ritme mateix de la respiració proustiana. Ha sabut transcriure en català tota la majestat del seu estimat Proust, els seus tics i el seu geni.

Quan hàgiu acabat tots els volums de La Recerca, ja no podreu llegir els llibres mediocres que pul·lulen actualment i sentireu una gran buidor, una nostàlgia de l'època en què encara no havíeu llegit Marcel Proust. Per plagiar Cioran, tinc ganes de dir que si n'hi ha un que ho deu tot a la Valèria Gaillard, és ben bé en Proust.