VEF Blog

La Cerdanya és catalana?

                             E-notícies, 4/01/2011

M'agrada de pujar de tant en tant a la Cerdanya. El contacte amb la natura, la majestat de la muntanya relativitzen totes les nostres petites preocupacions humanes. Faig nit a Eina, un poblet de la Cerdanya Oriental. Quasi tothom hi parla català. L'únic francòfon de l'indret és el gos del senyor Pradell. Aquest bon senyor s'expressa en un català molt pur i sempre em sorprèn que s'adreci en francès al seu gos.

' Per què li parleu francès an aquest ca? ' li vaig demanar —'És que aquest gos comprèn pas el català...'

A les poblacions més grans, més turístiques, el francès domina d'una manera aclaparadora com a la plana del Rosselló. Val més que no esmenti pas Font-romeu, que ara té només el nom català. A Sallagosa, les cambreres del famós restaurant Planes, fins i tot la més jove, saben català. El menú és clafert (està farcit) d'errors, però això passa a molts restaurants del Principat. A la Guingueta, oficialment Bourg-Madame (per cert, el genticili en francès és Guinguetois, Guinguetoise...) la gent parla majoritàriament francès però, gràcies a la pressió dels turistes del Sud, trobem tota la premsa del dia en català. El Punt-Avui, l'Ara, La Vanguardia, El Periódico. Al supermercat, tots els rètols són bilingües. A Dorres, en canvi, quasi tota la publicitat per vendre pisos i cases apareix en català amb poca representació en francès. A la Guingueta, si bé els botiguers entenen el català, no el fan servir. Sé que el comprenen perquè van riure de les meues facècies en el moment en què tocava. Em van escapar algunes frases en francès i un home em va felicitar per la qualitat del meu francès...Així anem. A la Catalunya del Nord, el català té més prestigi que mai, serveix pel comerç, però la gent, adoctrinada per la televisió i l'escola franceses, ja no vol fer servir la llengua dels pares. Aquesta situació dramàtica es pot capgirar?