VEF Blog

Els millors llibres de l'any

E-notícies, 23/12/2011

He llegit força enguany. Quasi tots els llibres recents m'han decebut quan no m'han caigut de les mans. D'aquesta collita decebedora destacaré tanmateix dos llibres importants. '' Els castellans '' de Jordi Puntí (editorial l'Avenç) i '' L'identité du Roussillon. Penser un pays catalan à l'âge des nations '' de Nicolas Berjoan ( Editorial Trabucaire, Canet del Rosselló, 2011) Ja he dit tot el bé que pensava del llibre de Jordi Puntí on ens explica amb un humor líric la seua infantesa a Manlleu a la vora dels castellans. Els mesos han passat des d'aquest estiu i encara recordi escenes. El perfum de l'obra no s'ha esbravat.

A banda d'aquest llibre, us recomani la lectura de l'estudi de Nicolas Berjoan, catedràtic d'història a la universitat de Provença. Sense caure en els mites de les historiografies jacobina i catalana, l'autor explica, amb una documentació riquíssima, el procés d'afrancesament del país. Ell no jutja a ningú, només analitza. El llibre acaba de sortir en francès i esperi que aviat apareixerà una versió catalana. Amb un esforç mínim qualsevol lector interessat llegirà aquesta obra amb profit perquè el francès acadèmic de l'autor no s'allunya gaire de les seues germanes llatines. Una novel·la, en canvi, amb tots els tics del llenguatge parlat, les frases fetes i l'argot constitueix naturalment un obstacle més elevat. A més, la majoria de les citacions figuren en català. Aquesta obra romandrà com una fita per a l'estudi i la comprensió del nostre país. No hi ha catalans superiors que han mantingut la llengua al Principat i catalans de segona al Rosselló que han abandonat el vernacle per adoptar el francès. Tot és una qüestió de context i el professor Berjoan el detalla admirablement. El trobi un xic massa afrancesat quan confon el país i l'estat ' Ces moments partagés entre Catalans des deux pays ' ( p 237) Senyor professor, Catalunya encara no és un estat però sí que és un país. Aquest detall em recorda una conversa amb la dona murciana d'un amic meu. Els deia que, per mi, els dos països més bonics d'Europa són Irlanda i el País Basc. ' El País Vasco no es un país' digué la murciana ' ¡Pues sí! si no és un país, ¿por qué decís País Vasco? ' Aquestes reserves, però, no alteren el meu entusiasme. Es tracta d'una obra mestra, una obra que qualsevol intel·lectual català hauria de tenir a casa seua, copiosament anotada.