VEF Blog

En la mort de Josep Serra

E-notícies, 20/12/2011

Abans que Xavier Rius em proposés d'escriure en aquest diari, no m'imaginava pas que em transformaria en cronista mortuori. Acabem de viure un any terrible. Després de Jordi Barre, Jordi-Pere Cerdà i Elisa Revilla que, cadascú en el seu camp, van lluitar tant per a la defensa de la nostra llengua a la Catalunya del Nord, Josep Serra ens ha deixat. Si bé li tenia un respcte profund, no érem amics i per tant crec que puc parlar-ne amb objectivitat. Amb en Josep Serra, hem perdut un pilar de la catalanitat. Combatent de totes les lluites, va patir en la seua carn la tortura franquista abans de refugiar-se al Rosselló. Tossut, intransigent amb els enemics de Catalunya, culte, en Serra gaudia d'un carisma de 'rock-star. ' Era capaç de seduir tant els intel·le ctuals de la seua generació com el jovent gràcies al seu dinamisme i la seua integritat total. Director del Fiçó, el conegut setmanal satíric, president del Casal Jaume I de Perpinyà, membre fundador de Ràdio Arrels, en Serra sempre corria a la trinxera. S'estimava la gent i la gent l'estimava. Pensi en la seua companya Dolors i en llurs dues filles Marta i Joana. Permeteu-me un record personal. Quan em vaig assabentar que en Josep havia ingressat a la clínica de Sant Esteve del Monestir, em va passar pel cap visitar-lo i no ho vaig pas fer per peresa i per un pudor estúpid. Creieu-me. Quan ens vénen impulsos generosos, hem de seguir-los. Com sempre ho ha fet en Serra.