VEF Blog

L'agonia del català?

E-notícies,16/12/2011

Els anys passen i el català, malgrat unes quantes sorpreses agradables, continua la seua lenta agonia al nord de l'Albera. Malgrat totes les bones voluntats, els anys de dedicació de patriotes, els diners invertits, cada dia es parla menys català pels nostres carrers. Com a tot arreu, la gent gran que s'expressava en una llengua excel·lent, transmesa de pares a fills amb una fonètica perfecta, un dia ens deixa i se'n va Déu sap on. Arribem a una paradoxa estranya. Mai no s'havien vist tants rètols en llengua nostra, mai la nostra llengua havia beneficiat d'un tal prestigi i ara un 20% de la gent encara la parla correntment. Per mirar de compensar la transmissió familiar interrompuda, s'han creat escoles privades (la Bressola, Arrels, El col·legi Comte Guifré) i fileres bilingües català-francès a dintre de l'educació nacional francesa. Una feina admirable...Ara, els maintages que han passat per les nostres escoles recatalanitzadores viuen en un món majoritàriament francòfon. Quan no obliden del tot la llengua de l'escola, encara la fan servir de tant en tant, però tenen un domini del francès infinitament superior. A més, quin català coneixen? No cal dir que no saben quasi res del català septentrional i ignoren expressions tan corrents com cambajó (pernil) juliana (bacallà ) canyot (gosset). Parlen amb fluïdesa (això sí) un català eixarreït, urbà, sense cap contacte real amb la terra...I quasi tots, s'expressen amb erra francesa quan els vells tenien una erra, tan catalana que enriolava tot França. Així anem.

Cal renunciar al discurs sentimentalista. Quants joves tenen ganes de poder enraonar en català amb els avis quan ja disposen del francès per fer-ho? Quants joves se senten atrets per la història i la cultura del nostre país? L'única eixida possible és l'economia. Caldria que s'instal·lessin a casa nostra empreses del Principat que exigirien un coneixement seriós del català? Caldria que els turistes sud-catalans oblidessin el poc francès que saben i es mantinguessin tan ferms com els turistes russos que han obtinguts menus traduïts en la llengua de Puixkhin a tota la Costa Blava.

És ara o mai. Si res non canvia, la frontera política correspondrà a la frontera lingüística. Catalunya és tan petita que no es pot permetre perdre més roba.