E-notícies 2/11/2011
La lectura dels vells diccionaris reserva a vegades moments de delícia. Un dels meus preferits és Lou tresor dóu Felibrige on Frederic Mistral va consignar les paraules de les variants de la llengua d’oc (el provençal, el llenguadocià, el gascó, el llemosí etc.) A l’article catalan, a més de natural de Catalunya, trobem la definició següent ‘ bohémien qui vient de ce pays.’ No sé si els lectors d’aquest diari saben que la majoria dels gitanos del sud de França parlen català. Hi ha comunitats gitanes de llengua catalana a ciutats com Carcassona, Narbona, Montpeller, Lesinhan, Bordeus i fins i tot Lió. El cap de setmana passat, vaig anar a respirar altres aires a la Provença. Després d’un deliciós dinar a la plaça dis èrbas a Uzès, il·luminada per un sol fràgil, vaig travessar el Roine per arribar-me a Arle. Cada cop que passi per una ciutat, miri d’adoptar un punt de vista diferent. Generalment m’inspiri en un llibre. Així vaig visitar un París inèdit, recorrent tots els llocs descrits per Jean Dutourd a Les horreurs de l'amour. Quan es dignaran a traduir aquesta obra mestra en una de les llengües oficials de l’estat espanyol en lloc de publicar tantes porqueries made in France, modernes i sense interès ?
Aquell dissabte, vaig voler veure Arle a través del prisma de Van Gogh. Vaig arrambar el cotxe al peu de les muralles a la plaça Lamartine on Van Gogh va pintar ‘ La casa groga ‘ i ‘ La nit estel·lada. ‘ Vaig pelegrinar per l’antic hospici on s’havia allotjat el pintor. Sota les voltes del jardí, dues gitanetes jugaven. La més jove, una pallaga de quatre o cinc anys, va dir a sa germana. ‘ Vine ! ‘ Vaig sentir distintament ‘ Vine ‘ tan lluny de casa. M’hi vaig apropar. Una colla de joves gitanos parlaven català. Un catalanesc estrany, ple de paraules estrambòtiques, amb una fonètica més carpàtica. Havia conegut la mateixa sensació sentint els gitanos de Carcassona. Vaig entendre el 70% de la conversa. És estrany pensar que tants jueus sefardites hagin mantingut l'ús del castellà i els que els gitanos, tan associats al folklore andalús, hagin optat pel català...
Quan me’n vaig anar pels carrerons humits, tenia el cor més tendre que al moment de l’arribada.
Commentaires
Al programa "Caçadors de paraules" de TV3, varen fer un programa dedicat als gitanos de Perpinyà, que havien conservat la llengua. No sé si el recordes. El que no sap aquesta cuirositat de la nostra llengua és perquè no vol. A Lleida, tambè parlen català els gitanos i la rumba catalana, oriignàriament, era en català i ve de la capital de Segrià.