VEF Blog

Rayoy i Tintín

E-notícies, 22/11/2011

Sóc un gran admirador de Tintin des del set anys. Per tant, tenia moltes reticències a l'hora de veure l'adaptació de Spielberg. Sense arribar a la categoria d'obra mestra com els millors dibuixos animats japonesos o els clàssics de Walt Disney, aquesta pel·lícula de Spielberg constitueix un bell homenatge a la saga de Hergé. La vaig veure a Perpinyà en versió francesa perquè, malgrat el talent dels traductors com Josep Ventalló, els renecs del capità Haddock tenen més sabor en la llengua original. Bachibouzouk, bayadère de carnaval, tonnerre de Brest. Què voleu que us digui?És una altra cosa. M'agrada tant Tintin que tinc traduccions en afrikaans, en romanès, en occità provençal i en català. La pel·lícula comença per una vista del mercat de Bruselles on Rémi Georges, àlies Hergé, s'expressa amb un lleuger accent belga que no tenia pas a la realitat. Dels decorats trapsua la mateixa poesia que als àlbums. En canvi, m'ha costat acostumar-me als personatges. Tintín no és Tintín. El capità Haddock tampoc és ell. Al film, el capità apareix amb les mateixes característiques que a la sèrie amb una força física i una agilitat que no té a les històries de Hergé. M'ha fet somiar tota l'escena a dintre del famós Karaboudjan. En canvi, el palau de Moulinsart (Molinsde dalt en català) m'ha semblat petit, esquifit. No ostenta la majestat dels àlbums. M'ha agradat també la intervenció de la Castafiore i el fet que pugui suscitar cobejança. Ara, per què no canta l'aire dels Bijoux ' Ah ! Je ris de me voir si belle en ce miroir. ?

Em permetré, doncs, d'aconsellar als tintinòlegs que vagin a veure la pel·li sense temença. No és ben bé Tintin però Spielberg ha tractat el mite amb respecte i permetrà a nous lectors d'endinsar-se en aquest mon meravellós on els cans enraonen i els dolents més ridiculs que malvats. El dolent de l'obra té uns aires de don Mariano Rajoy...Fa més riure , però, el personatge fictici que no el real.