VEF Blog

Qui guanyarà les eleccions?

     E-notícies, 19/11/2011

Quan era petit, m'agradava tant la política que el senyor Cyril, perruquer de ma mare, m'anomenava ' Monsieur le député.' Encara no he accedit a aquesta funció, però la política continua interessant-me. Com ho sabeu, hi haurà eleccions a França el mes d'abril. El candidat que encapçala els sondejos encara és el socialista François Hollande, anomenat ' culbuto ' (saltamartí o tossut) pel seu físic i la seua capacitat a retrobar sempre la seua posició inicial malgrat els accidents de la vida política. Brillant, ple d'humor, gran especialista de futbol, el candidat Hollande pateix d'uns quants defectes. Si sap engegar uns coets verbals verinosos, Hollande no té la ferocitat dels tigres com Sarkozy. El veig encara un xic tendre.

François Bayrou, candidat del centre, està convençut que la Mare de Déu li ha aparegut i li ha afirmat que accediria a la funció suprema. No és una broma de mal gust sinó una convicció ancorada a dins seu. El president Mitterrand, que coneixia els homes, li veia un destí nacional perquè, entre altres qualitats, la seua voluntat li havia permès de vèncer la quequesa. Intel·ligent, culte, Bayrou posseix moltes qualitats, però, a l'hora de la veritat, els francesos acaben decantant cap a l'esquerra o cap a la dreta deixant-lo a la vora del camí com un canyot (gosset) que fa nosa.

Jean-Luc Mélenchon, antic senador socialista, representa el partit comunista. Tribú, ple d'humor, coneixedor de la història, aquest polític, capaç de violència física i verbal, és un dinosaure del jacobinisme. Amb les llengües regionals, manifesta una obertura d'esperit inferior a la del general Franco sobre el mateix tema. I veieu que no he triat un exemple fàcil...

Pel que fa als ecologistes, la jutgessa Eva Joly, noruega que parla francès amb un accent pitjor que l'expresident Montilla en català, constitueix per mi un enigma. Com han pogut designar aquesta psicorígida, malamorosa com un codony?

Marine Le Pen, per fi, m'apareix com una candidata temible. Amb les mateixes qualitats intel·lectuals que el seu pare (sense la cultura) presenta una cara molt més humana i riallera de l'extrema dreta que mira de convertir en dreta nacional. Ha evacuat del partit totes les velles llunes antisemites, filonazis i diu que vol operar una muda democràtica com la de Franco Fini amb el MSI. Crec que sorprendrà i aconseguirà un resultat molt elevat.

Nicolas Sarkozy, odiat tant a dreta com a l'esquerra, serà, al meu parer, el seu propi successor. Els periodistes l'han enterrat prematurament. Durant una campanya electoral el petit Nicolas palesa una habilitat extraordinària.

De totes maneres, igual que a Espanya, el guanyador haurà d'aplicar la política que li dictaran els banquers...