Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Viatge a Praga
El Temps, 16/211/2011
El meu besoncle Leonid Tikhonovitx Bezsonoff em deia que uns quants autors valia més llegirlos
en una bona traducció que no en la versió original. Em citava Dostoievski. Deu ser l'únic punt
comú entre el genial novel·lista rus i Laurent Binet, autor de HHhH, un llibre estrany,inclassificable, exasperant i, malgrat tot, apassionant de tant en tant.
Aquesta obra apareix com un estudi sobre les circumstàncies de l'atemptat que va costar la vida a
Reinhard Heydrich, cap de la Gestapo i planificador de la Solució Final. Aquest vessant constitueix
el gran interès del llibre. En canvi, tota la part autoficcional on Laurent Binet descriu les seues
recerques i la seua vida quotidiana, entretallada de judicis grotescos sobre la història, presenta
l'interès del manual d'ús d'un tractor redactat en uzbek medieval.
Com envegi el lector català que té la sort de no encarar-se directament amb un estil indigent. Fer
servir quatre vegades el verb ser en una mateixa frase no l'espanta pas. Al capítol 6 se li acut
d'imposar-nos durant dues pàgines l'anàfora «il y avait» (hi havia') a cada frase. Quina
delicadesa! Sense troballes com aquesta, hom creuria que ni l'autor ni cap corrector no s'han
llegit el text. Com en tants llibres francesos actuals, l'estil ja no compta. És un valor reaccionari. En
lloc d'explicar-nos seriosament la història de Heydrich, l'autor ens confia el seu menyspreu per la
novel·la i s'estima més de comentar-nos les seues penes de cor. A L'adversari o a Una història russa , Emmanuel Carrère també exposava els seus dubtes. Ara, Carrère és un autènticescriptor mentre Laurent Binet no passa de ser un autor de llibres.
Les seues consideracions assoleixen una altitud intel·lectual impressionant. En esmentar Saint-
John Perse, un dels responsables de la diplomàcia francesa i premi Nobel de literatura, el senyor
Binet escriu «Saint-John Perse s'est conduit comme une grosse merde» (capítol 65). «C'est un
peu court, jeune homme», que deia Cyrano. Gosa presentar Edouard Daladier, president del
govern francès el 1939, com un traïdor, perquè va voler allargar la setmana de quaranta hores per
tal de rearmar França. M'hauria agradat també que el llibre no caigués a cada pàgina en tots els
tòpics del políticament correcte. Producte de la intelligentsia francesa actual, marxistoide i
admirador de Jean-Paul Sartre, Binet ens sotmet a un retrat tan maniqueu de Heydrich que
alguns passatges superen els límits del grotesc.
«Heydrich, l'home més perillós del III Reich, el botxí de Praga, la cabra, el Jueu Süss, l'home amb
un cor de ferro, la pitjor criatura forjada mai pel foc cremant dels inferns, l'home més ferotge mai
eixit d'un úter de dona» (capítol 222). Laurent Binet ha llegit Robert Merle, però, pel que sembla,
no n'ha entès les lliçons. El fet més inquietant dels nazis no és llur monstruositat sinó llur
normalitat tan propera a la nostra. Com és possible que el país de Balzac, Flaubert, Villon, Proust
i Rabelais ara pugui infantar escriptors tan mediocres?