VEF Blog

Salut a Brassens

     E-notícies, 29/10/2011

Avui, 29 d'octubre, farà trenta anys que Georges Brassens ens va deixar per anar-se'n a un país ple de dones boniques, sense policies ni jutges, on les vacances duren tot l'any. Esperi que molts lectors d'aquest diari coneixen les cançons de Georges Brassens. Miquel Pujadós va adaptar-les molt bé en català. Pel que fa a les versions castellanes de Paco Ibáñez assoleixen l'excel·lència. ' En mi pueblo sin pretensión / tengo mala reputación / haga lo que haga es igual / todo lo consideran mal /yo pienso pues hacer ningun daño / queriendo vivir fuera del rebaño ' Al meu parer, aquestes adaptacions espanyoles són una reeixida absoluta perquè, com tots els grans artistes, Paco Ibáñez va saber apropiar-se les cançons d'un altre, fer-les seues incorporant-les al seu propi univers tot conservant la qualitat i les pecularitats de l'original.

Aquesta setmana, he vist un telefilm sobre els primers anys de Georges Brassens. En aquests temps de mediocritat no em sorprendria que passés el Pirineu. Si mai el veieu anunciat, fugiu...L'actor principal retira més a Sacha Distel que no a Brassens. He trobat els personatges inconsistents, artificials.

Si mai teniu un dia o dos de vacances, us aconselli una visita a Sète. La ciutat natal de Paul Valéry i Brassens, travessada per canals, brilla sota el sol com un himne a la vida. Passejar pels seus carrers en l'olor de les sabonetes, la ferum del port i el salobre constitueix una experiència inoblidable. La visita de l'espai Georges Brassens, situat al davant del cementiri del Py on reposa el cantautor, m'ha encantat. Han concebut el museu de tal manera que et sembla que en Brassens passeja amb tu, t'ensenya la seua casa i les belleses de la ciutat. Com m'hauria agradat compartir un aniset amb ell pels bars del port!