VEF Blog

La frontera catalano-catalana

E-notícies, 20/10/2011 

foto La Clau

Com ho sabeu, baixi cada setmana a Barcelona per cobrar el dineral que m'atorguen els serveis secrets de la Generalitat de Catalunya. M'imaginava que, d'ençà dels acords de Shenghen, s'havien suprimit les fronteres físiques entre els diferents estats que han signat aquesta convenció. Naturalment, Espanya i França van fer l'estira i arronsa abans que desaparegués la frontera catalano-catalana...De fet, malgrat la destrucció dels barracots dels duaners i de la policia, la ratlla existeix realment. En tornar de Barcelona, cansat pel tràfic i les incongruències de les obres interminables de l'autopista, quasi cada cop uns militars de la Guàrdia Civil em demanen en un castellà mesetari que obri el maletí del cotxe. Quan aquesta bona gent no hi és per culpa d'un partit del Real o de la Roja, els duaners francesos del Voló et recorden que això de Catalunya és encara una entelèquia i l'eix mediterrani un somni. Sé que fan llur feina però m'empipa que els nostres polítics vagin pel món explicant que ja no hi ha fronteres. Quina una!

Per cert, la relació entre Perpinyà i Barcelona constitueix un acte de fe. No parlaré pas per caritat del tren. L'autopista és un caos indigne d'un país civilitzat. A cada moment, has d'alentir i seguir un rodeo rocambolesc puntuat de curves perlilloses que t'envien a l'altre carril abans de donar-te un tiquet cap a l'altre barri. De tant en tant, la tramuntana fa caure els plots i has de fer ziga-zaga com un esquiador...Naturalment, l'autopista continua igual de cara...Ara, esperi el retorn dels gangs peruans per animar el panorama.