VEF Blog

Llegeix

Jaume Queralt, 17/10/2011

http://metbarran.canalblog.com/

Encara no t'hi has posat a llegir "La melancolia dels Oficials" de Joan Daniel Bezsonoff. Apa, no triguis més...vés en compte la pila de la "Llibreria catalana" es fa de més en més baixeta. Corre, que potser hi faltarà el teu exemplar, si et perds encara un minutet. Es, segurament, el llibre més ben cardat de l'autor. Bona llana, i bon vestit. Novel.la de guerra i d'espionatge. Amor, solitud i cultura barroca.  Llegeix:

[...] A l'esplanada davant la gendaremria s'instal.lava el mercat on els pagesos venien, cada dijous, el blat i l'ordi. Sota tendals de tela blanca, alguns mercaders d'espècies et volien extorquir tresors en escanvi de polsims, a tot color, que pesaven amb trabuquets. Dins del clamoreig dels captaires més bruts del món, marxants de teixits venien a colzades cotonades blanques i florides. Els menuders estossinaven, metòdics, les fedes i els xais abans d'escorxar-los. Les mosques vermeneres, hipnotitzades pel festí, s'inscrustaven pertot. Galopaven les olors de sal, cebes, pastanagues, naps, síndries, manglanes, raïms, figues i dàtils, de la mel i dels pastissos orientals.[...] (p.23)

xxx

[...] Havent sopat, vam prendre una copa de Cointreau a la biblioteca. Tret d'estudis sobre el cinema i novel.les negres en anglès i francès, no hi havia gaires llibres. El pis d'en Patroncinii era la terra dels discos. Per les lleixes desfilaven totes les etapes de la història del jazz. El meu hoste mostrava una predileccció per Duke Ellington. No recordi el títol dels aires,però la música blava es fonia harmoniosament amb el fum del tabac. Ell fumava, pausadament, amanyagant el seu gat. Les parets encalcinades, amb frisos blavencs, evocaven els vells palaus àrabs d'Alger. Malgrat les nostres promeses, vam tornar a parlar de política.[...] (p 46/47)

xxx

[...] La Martina tenia els cabells negres, la pell molt clara, una bellesa a mig camí entre Germània i la Mediterrània, com aquests províncies frontereres que anuncien el país veí sense gosar passar la ratlla. I sempre aquests ulls verds o blaus segons l'hora, aquestes dents perfectes./Els ulls blaus, d'un blau fràgil a vegades verd, com lamar, d'un blau filtrat quasi artificial, com en les velles postals. Per més que s'hi esforcés per trobar un camí cap a la salavació, en Leccia no li veia cap defecte. [...] (p 106)

xxx

[...] Com? Que no tinc il.lusions, jo? No tenir il.lusions és una il.lusió...Per més que besis, continuaré sent sempre un galàpet i no seré mai un príncep blau..

-Dius mots, cenara aquests mots, sempre els mateixos...Ets un comediant. Sempre parles com en Louis Jouvet. Tens el cor buit, buit com l'Antàrtida...Un desert de gel

En Leccia, aclaparat, no deia res. Es concentrava en la paret de maons al davant, mirant-lo com un condemnat fita el pati de la presó. [...]

xxx

[...]  Em va rodar el cap en un vals infernal. Sentia els crits de tots els meus companys morts, com al quadre de Munch. Veia en Stobinski, sa mare...Totes aquelles morts per res. Sous i nogues! El general De Gaulle, el francès més il.lustre, el mite nacional, es disposava a cedir Algèria a l'enemic que havíem derrotat Quina raó d'estat obligava un país victoriós a capitular? Per lluny que jo hagi arribat en el menyspreu dels homes mai no m'ho hauria cregut si no l'hagués sentit. Vaig demanar una altra ampolla de vi de l'Hermitage i em vaig emborratxar a consciència. L'endemà, ja em vagaria reflexionar...[...] (p. 137)

xxx

"La melancolia dels oficials, Joan Daniel Bezsonoff, Empúries.