E-notícies, 17/10/2011
Luis Mariano, el famós cantant natural d'Irun, tot i que va fer tota la seua carrera a França, sempre va conservar la nacionalitat espanyola. Un periodista li va demanar un dia per què no volia ser ciutadà francès. Mariano li respongué senzillament: ' un paper mai no podrà canviar allò que sóc...'
Un dels versos més estúpids i arrogants que conec és d'Henri de Bornier, un dramàturg oblidat del segle XIX que va escriure a ' La fille de Roland ' ' Tout homme a deux patries: la sienne et la France. ' Els francesos atribueixen sovint aquesta frase afalagadora a Benjamin Franklin.
Fa una setmana que tots els diaris i les televisions occidentals parlen de l'alliberament futur del soldat Gilad Shalit. A França, diuen a cada moment ' el soldat franco-israelià. ' No senyors! Com un soldat podria tenir dues pàtries? Si mai es produís una guerra entre les seues due pàtries, quin bàndol triaria? Siguem seriosos. Un home que ha acceptat de fer el servei militar en un país estima aquest país, se'l sent com a seu. Fa 10 anys que el servei militar ha desaparegut a França i aquest noi, si és tan francès com ho diuen, hauria pogur fer prevaldre la seua ciutadania francesa...
Tenim també el cas de Íngrid Betancourt política franco-colombiana. Si aquesta senyora se sentia tan francesa per què es va presentar a la magistratura suprema d'un país estranger?
La senyora Eva Joly nascuda conserva la seua nacionalitat noregua tot presentant-se a l'elecció presidencial francesa? Com s'entén?
Molts francesos, amb arrels ibèriques, descendents d'espanyols refugiats a França després de la caiguda de la república han volgut recuperar la nacionalitat dels pares. Si bé entenc que sentimentalment vulguin conservar l'enllaç amb la pàtria perduda, me demani com és possible que puguin votar tan a França com a Espanya. En canvi, un espanyol d'Espanya només podrà votar al seu país igual que un francès. Per què la llei tolera que hi hagi ciutadans amb un doble dret de vot i ciutadans amb un senzill dret?