VEF Blog

Història d'una passió

El Temps, 11/10/2011 número 1426

Júlia Taurinyà

Les organitzacions de reivindicació catalana a Catalunya Nord 1960 - 1981

Editorial Terra nostra

Codalet, 2011

Molts lectors del Temps que han passat per la Universitat Catalana d'Estiu coneixen segurament la Júlia Taurinyà. Aquesta presentadora de les notícies en català a la televisió regional ha interpretat amb una gran frescor i talent el paper de la comtessa Clara a L'amor i el papagai, l'obra teatral deliciosa de Josep Sebastià Pons posada en escena recentment per l'associació l'Art i la Manera. Júlia Taurinyà ens proposa un estudi, seriós i molt ben fet escrit en un català agradable, sobre Les organitzacions de la reinvidicació catalana a Catalunya nord 1960-1981. D'entrada l'autora precisa que ha ' triat de centrar la recerca en les organitzacions, que són tot sovint a l'origen ' (p 10) del moviment de reinvidicació catalana i d'esdeveniments importants com ara el festival de les sis hores de cançó, la Universitat catalana d'Estiu de Prada, l'obertura de la primera Bressola, la creació de Ràdio Arrels o de l'obertura d'una carrera de català a la universitat de Perpinyà etc. En llegir aquesta monografia, trobem la confirmació que uns dels flagells del catalanisme al Nord, com a la resta del país sens dubte, sempre ha estat el cainisme, aquest pecat nostre de matar el germà deixant el camp lliure a l'enemic. Tots els militants consideren el català com llur bebè i no volen confiar-ne la custòdia a ningú. Al meu entendre, un dels principals mèrits d'aquest llibre molt clar, ple de documents interessants com la reproducció dels vells cartells dels concerts, és de ressuscitar, durant una estona, alguns homenots oblidats com el professor Enric Guiter. S'ha silenciat aquest patriota —gran lingüísta, especialista reconegut de la llengua basca, poeta i narrador mediocre— perquè defensava teories clarament dretanes en una època en què quasi tots els catalanistes s'adscrivien al marxisme-leninisme. Crec que França i Espanya, en la seua voluntat de mantenir la nació catalana als llimbs, han aconseguit fer predominar la noció de dreta i esquerra en detriment de la unió de tots els patriotes catalans. No han desparegut pas els vells reflexos. Massa catalanistes al Rosselló mai no criticaren el socialista Georges Frêche, president de la regió Llenguadoc-Rosselló, mentre un dels seus passatemps era rebaixar la cultura i la llengua catalanes...Encoratgi el lector, interessat per la història del catalanisme en general i la nostra Catalunya Nord, a comprar aquest llibre que constitueix, com si res, una petita enciclopèdia de la nostra cultura al nord de l'Albera. Malgrat tots els vents cruels de la història, la nostra llengua encara viu i sona com el vers de Víctor Balaguer que Frederic Mistral va triar per encapçalar el poema de ' La Comtessa ' ' Morta diuen que és mes jo la crec viva. '

http://mitrophane.vefblog.net/