VEF Blog

El discurs del rei

E-notícies, 11/10/2011

M'imagini que tots els lectors d'E-notícies coneixen aquest acudit bastant dolent però que fa riure. L'infant Felip diu al seu pare ' Papá, te tengo que decir algo, soy gay. ' I el rei respon ' El Gay soy yo...' Quan us deia que era dolent...La llengua condiciona el pensament. Acabi de verificar-ho ara, titulant l'article. Quan dic ' el rei ' en català, pensi en Sa Majestat don Joan Carles de Borbó mentre que, si hi hagués escrit en francès, no...Quan l'esmenti a França, dic ' le roi d'Espagne.'

Suposi que a Barcelona, València i Palma com a Perpinyà i a la resta de l'imperi americà han fet la pel·lícula ' The King's speech ' (El discurs del rei) de Tom Hooper. Una obra realment admirable...Quan es va morir el rei Jordi VI el 20 de gener del 1936, li va succeir Eduard VIII. Malauradament, el nou rei s'havia enamorat de Wallis Simpson, una americana casada amb moralitat dubtosa i simpaties pronazis. La brama corria que s'havia graduat en les arts amatòries en un bordell de Shanghai, però la gent diu tantes coses...El govern britànic va obligar el rei a abdicar. El seu germà Albert, esdevingut rei sota el nom d'Eduard VIII, patia de quequesa. Quan no existien els mitjans de comunicació modern, no passava res, però els anys 1930 la ràdio i el cinema havien assolit un desenvolupament prodigiós. El rei de l'imperi britànic no podia quequejar pronunciant els seus discursos oficials, sobretot el discurs anunciant la guerra entre la Gran Bretanya i el Reich...Aquest film conta la lluita del rei per vèncer el seu handicap. L'actor Colin Firth és admirable en aquest paper amb la seua dignitat, el seu orgull ferit i la seua humanitat profunda. La història de la seua redempció m'ha recordat ' The hustler ' (El vividor ), adaptació de la novel·la de Walter Tevis, on Paul Newman, campió de billard amb els dits trencats per gangsters, va recuperant a poc a poc el seu nivell abans de derrotar el seu rival. Més enllà d'aquesta lenta victòria, ' El discurs del rei ' m'apareix com una oda a l'amistat. Al començament, la relació entre el rei i Lionel Logue, el seu ortofonista australià (extraordinari Geoffrey Rush) és difícil, però els dos homes acaben apreciant-se molt. La descripció de l'època no ofega mai l'acció principal. M'ha emocionat també l'amor entre el rei i la seua dona. Recomani a tots els lectors que encara no l'han vista de descobrir aquesta obra profundament humana.