VEF Blog

Ja fa 30 anys

 E-notícies, 7/10/2011

 Enguany farà 30 anys que Joan Cayrol (Espirà de l'Aglí, 1921-1981) ens va deixar. El coneixien sota el nom de l'amic Vicenç i tingué una gran popularitat a la Catalunya del Nord. Va saber connectar amb la sensibilitat del país. Com Albert Saisset, àlies Un Tal, el poeta perpinyanès les obres del qual els vells catalans d'aquí dalt se saben de memòria. Com el seu homònim, Antoine Cayrol (àlies Jordi Pere Cerdà ), Joan Cayrol tenia arrels cerdanes i va fer de carnisser. Als darrers anys de la seua vida, va escriure cançons per Jordi Barre, unes cançons inoblidables com ' Toquen les hores. '

' A tot moment toquen hores / hores de vellut d'un cel il·luminat. '

Animal d'escenari, va començar a actuar tot sol, recitant els seus poemes i els seus monòlegs on la gent dels pobles es va identificar. Imitava com ningú les diferents cantarelles del català septentrional. L’accent espès a Ribesaltes, planyívol a la Salanca, afrancesat entre els burgesos de Perpinyà. I sabia estrafer els gitanos amb tendresa tot evocant el temps de les veremes d’antany,  les petites rivalitats tradicionals entre pobles. 

  Hi ha un carrer Joan Cayrol a Bonpàs, al Soler, a Pollestres, Clairà, Vilanova de Raó, Sant Andreu, Ribesaltes, Tuïr, Argelers, Palau del Vidre. Perpinyà etc. 

L’amic Vicenç oscil·lava entre un humor popular a la Joan Caprí  (totalment desconegut a la Catalunya del Nord, evidentment com al Principat, quasi ningú no coneix Joan Cayrol...) i una poesia senzilla, elemental i sentimental amb accents commovedors. La seua evocació de la Retirada sempre m'ha emocionat.

' És la nit on (sic) vam fugir / lluny de l'estimada terra / només amb les nostres mans. '

 Adscrit al partit comunista francès, Cayrol (igual que el seu famós homònim) estimava apassionadament la llengua catalana, defensava la catalanitat i, al mateix moment, considerava França com el seu país.  Explicava amb humor la persecució lingüística que havia patit amb les vexacions dels mestres francesos —generalment catalans renegats— sense queixar-se mai. Com la majoria del seu públic no estava pas ressentit amb la República i aprovava aquests mètodes per imposar la llengua francesa a casa nostra. Amb el seu amic Jordi Barre, les més belles cançons del qual va escriure, Joan Cayrol, més enllà de l'humor i del riure que seduia tant el públic, va dignificar la llengua catalana al nord de l'Albera.   

Trenta anys després de la seua mort, els seus compact-discos continuen venent-se força, sobretot quan arriben les festes. Passa el mateix amb el malaguanyat Joan Pau Giné, el cantautor de Bages.  Si l'amic Vicenç encara visqués, podria veure com la majoria dels catalans d'aquí dalt han perdut la catalanitat i han progressat en francès. Visca la Pepa!