Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
El tercer home
E-notícies, 3/10/2011
La literatura sempre ha servit de font d'inspiració als cineastes. Des dels temps antediluvians del cinema mut, han adaptat els clàssics de la literatura com ' Els tres mosqueters. ' Per aquesta obra, entre 1912 i el 1942 (després he parat de comptar...) tenim nou adaptacions. Mai no he entès aquest costum perquè les adaptacions solen ser decebedores. Quin orgull de voler condensar en poques hores una matèria tan rica com ' Guerra i pau ', el Quixot o ' A la recerca del temps perdut.' Cada any, miri ' Un singe en hiver ' la meravellosa pel·lícula de Henri Verneuil. La història emocionant d'aquells dos ferits de la vida que s'embriaguen per oblidat la negror del present és sublimada per la interpretació de Jean Gabin i Jean-Paul Belmondo. Conec poques escenes que expressen el desesper humà com la nit de l'arribada de Gabriel Fouquet, àlies Jean-Paul Belmondo. Torrat com una ceba, el viatger demana a en Albert Quentin (Jean Gabin) si no el molesta que l'anomeni ' papa. ' Antoine Blondin, autor de la novel·la ho sabia. ' Je trouve, personnellement, que le film est meilleur que le livre. C'est mon ami Michel Audiard qui a réussi cela. ' ( Le flâneur de la rive gauche, p 76) Crec que la pel·lícula ' Allò que el vent s'endugué ' és superior a la novel·la original de Margaret Mitchell. Existeix el cas curiós de ' El tercer home ' de Graham Greene que és a l'encop un clàssic del cinema britànic i de la literatura. La particularitat d'aquesta obra s'origina en la seua concepció mateixa. Graham Greene va escriure per Carol Reed el guió original de la pel·lícula i, per ajudar-se, entendre millor els seus propis personatges, va redactar la novel·la quasibé al mateix moment. En aquest cas, podríem parlar de creació simultània. Llevat d'aquest exemple i possiblement d'altres obres que no recordi o ignori, em sembla que potser, les novel·les mediocres permeten la creació d'una pel·lícula reiixida mentre les grans obres de la literatura romanen per essència inadaptables...
Commentaires
He trobat un altres. Tinc una versió novelada del guió dee Billy Wilder i IAL Diamond per "The privates life of Sherlock Holmes" (en castellà, per Valemar). Una gran pel del geni vienès, molt incompresa al seu temps.
Ja l'he recordat, vaig regalar-li el llibre a la meva germana. Del guió de la "peli" Agora d'Alejandro Amenabar (sobre la vida de la matemàtica d'Alexandria Hipàtia) es va fer un novel·la després. Però no deu de ser molt coneguda, jo la vaig compar en un àrea de descans de l'AP-7 a Altafulla, evidentment en castellà.
Nota aclaratòria: els dos germans som llicenciats en ciències matemàtiques.
Orson Welles va dir el mateix, crec, que d'una novel·la mediocre prodria fer una gran "peli". El resultat "Touch of evil", amb Charlton Heston.
Per altra banda, Arthur C. Clarke, crec, que va escriure primer el guió de 2001, a space Odyssey, i després va escriure la novel·la. Crec recordar un cas més moden, però ara no recorde el títol. Si el recorde ja t'avissarè.