VEF Blog

Un balanç de Prada

                  E-notícies,  25/08/2011

Fa 25 anys que cada estiu vaig a la universitat catalana d'estiu i continuaré anant-hi fins a l'esgotament de les meues forces.

Durant 10 dies, Prada és un lloc màgic on tractes gent de tots els territoris de llengua catalana i de tots els països. Enguany hi han vingut estudiants alemanys, americans, txecs, madrilenys. Naturalment Prada és un festival indenpendentista. Ara la gent que parla de lluita armada es pot comptar amb els dits d'una mà. Els sobiranistes catalans volen que Catalunya accedeixi a la plenitud nacional per la via democràtica. Que molta gent vulgui que Catalunya continuiï sent una autonomia a dintre de l'estat espanyol, ho entenc però que no tornin a parlar de feixisme. On és el partit únic, el Cabdill, les camises acolorides, les forces militars propis dels règims feixistes? Els mots tenen un sentit...

En 25 anys, he sentit pocs comentaris antiespanyols (que no antiespanyolistes) a Prada i mai no han arribat a la meitat de la violència dels comentaris anticatalans que es llegeixen en aquest diari i que apareixeran sens dubte al peu d'aquest article. Qui no té feina, el gat pentina, ja se sap...M'imagini que la policia espanyola deu pagar uns quants desvagats per insultar els catalans a la premsa digital...Si almenys aquests subsisdis poguessin fer baixar l'atur...

L'edició de la Prada d'enguany ha sigut d'un bon nivell malgrat la crisi. Tothom va deplorar l'absència de la tradicional Dixie Land la darrera nit. Ningú, enguany, no s'ha queixat de la qualitat del menjar. En un menjador modern, el cuiner ha realitzat prodigis proposant boles de picolat i galtes de porc homologables en qualsevol bon restaurant.

L'homenatge al malaguanyat Lluís Marquet va emocionar els participants amb un discurs molt sensible del professor Gabriel Bibiloni. Com cada any, s'han presentat alguns llibres. Un estudi de la Júlia Taurinyà sobre el catalanisme a Catalunya Nord (en tornarem a parlar aviat) i 'Tombes i Lletres' (editat per Sidillà) que ja hem ressenyat.

Si bé han vingut més gent de Catalunya Nord, crec que la UCE, amb una petita campanya de publicitat als mitjans de comunicació locals com L'Indépendant, Midi Libre i Radio Bleue Roussillon, podríem convèncer encara més gent de venir a estudiar tot passant s'ho bé. Si el Paradís existeix, una de les seues dependències es deu semblar a Prada.