VEF Blog

El planeta dels simis

E-notícies, 22/01/2011

Vaig descobrir la literatura, infant, a la biblioteca municipal de Massy gràcies a Les cartes des del meu molí d'Alphonse Daudet, els Contes d'Orient de Pearl Buck i sobretot Els tres mosqueters, el primer toxto que vaig llegir. Em van agradar tant les aventures dels herois d'Alexandre Dumas que totes les adaptacions que se'n van fer sempre m'han decebut. Alexandre Dumas i Auguste Maquet, el seu col·laborador, eren dos inventadors genials de històries. Com ho deia Dumas, ' J'ai violé l'histoire, mais je lui ai fait de beaux enfants. ' Cap dels guionistes de Hollywood no els pot igualar. Qui hauria concebut i escrit en tan pocs anys Le comte de Monte-Cristo, Le chevalier de Maison-rouge, La dame de Monsoreau i altres obres mestres de la novella de cap i espasa. Entenc que l'escritura cinematogràfica no obeeixi a les mateixes regles que la literatura però, si els guionistes tenen tanta imaginació a l'hora de trair els llibres originals, per què no inventen noves històries i no s'abstenen de desfigurar les obres del patrimoni?

Ara que estrenen El planeta dels simis, els orígens, me mostri molt reticent per anar a veure-la. Admiri molt la novel·la de Pierre Boulle, massacrada a Hollywood. Es tracta més aviat d'un conte filosòfic on els homes surten malparats que no d'una novel·la de ciència ficció stricto sensu. Ja en coneixeu l'argument si heu vist les pel·lícules. Al meu parer, el llibree és molt superior a totes aquestes americanades grotesques. Salvaré de la crema, però, la primera adaptació. Des del començament apareix una atmosfera angoixant amb l'arribada en un llac. M'empipa també que els astronautes no reconeguin la disposició dels estels en el cel terrestre i que els simis parlin l'anglès americà dels 1960 contra tota versemblança mentre el novel·lista explicava les dificultats dels narrador per aprendre la llengua dels simis de Soror. En canvi, l'última escena de The planet of the apes de Franklin J Schaffner és prodigiosa, una de les més emocionants de la història del cinema quan Taylor, en reconèixer el cap de l'estàtua de la llibertat en un platja salvatge, maleeix els bojos que van destruir la civilització a cops de bombes nuclears...Crec que aquesta fi justifica totes les traïcions...