VEF Blog

L'afer Dominici

 E-notícies, 7/08/2011

No crec que a Espanya s hagi parlat molt de l'afer Dominici. A l'agost del 1952, Gaston Dominici, un vell pagès provençal digne dels millors drames rurals, va ser acusat d´haver assassinat, vora la seua proprietat, un matrimoni anglès i la seua filla de dotze anys. Aquest drama, amb personatges pintorescos ambientat en un paisatge salvatge a la vall del riu Durença , va desvetllar moltes passions a França i a Anglaterra. No sé quants llibres es van publicar sobre el tema. Generalment són especulacions delirants tret de cinc estudis seriosos, però conec una pel·lícula, un telefilm i una obra teatral. L'affaire Dominici estrenada el 1972 de Claude-Bernard Aubert amb Jean Gabin; L'affaire Dominici rodada el 2003 de Pierre Boutron amb l'histriònic Michel Serrault i Michel Blanc excel·lent en el paper del comissari Sébeille; Dominici, un procès impitoyable una obra teatral de Marc Fayet posada en escena per Robert Hossein el 2010. A la fi de les representacions, el públic podia pronunciar-se sobre la culpabilitat tan discutida de Gaston Dominici com els jurats de Dinha. El mateix Orson Welles s'hi va interessar i va realitzar un documental per a la televisió. Inacabat, malauradament. Han retrobat la totalitat de les imatges i Christophe Cognet ha reconstituït l'obra d'una manera plausible. Jean Giono, un dels millors novel·listes francesos, va seguir tots els debats del judici i va escriure Notes sur l'affaire Dominici. En llegir les seues obress a la presó, el vell Gaston va dictaminar “ Aquest home no ha entès res sobre la Provença.” Sovint, els vells pagesos en saben més sobre un país que els més dotats dels escriptors.

De retorn de Briançon, vaig voler passar per Lurs. Han transformat La Grande Terre, el mas dels Dominici, afegint-hi una dependència. Gràcies a les fotografies antigues que figuren a L'affaire Dominici, un matin d'été à Lurs de Jean Laborde —possiblement la millor monografia sobre aquest drama (l'han traduït a l'anglès)— vaig reconèixer les dues xemeneies, el teulat. Al lloc del triple assassinat, a sota de la vella via del ferrocarril, corren els cotxes de l'autopista del sud sense sospitar res. En un caminoi que s'acaba en un bardissar la pietat popular va edificar un monument primitiu a la memòria de la petita Elizabeth Drummont. Fa seixanta anys que els turistes hi deixen joguines. Amb els anys, les pluges, els hiverns inclements, els joguets arruïnats creen un malestar i una tristor incontrolable. Ja no queda res d'aquesta pobra gent assassinada en una nit d´estiu quan totes les sentors de la Provença competeixen amb el Paradís.