VEF Blog

L'home que sobrava

Mikhail Lermontov

Un heroi del nostre temps

traducció de Miquel Cabal Guarro

Editorial Alpha

Barcelona, 2011

                      Article publicat a la revista El Temps, 28/06/2011  número 1411 

Gaston Jourdanne, historiador del Felibritge, va dir ' Il faut que le génie de Mistral soit bien grand pour que le poète de « La Mióugrano Entre-Duberto » puisse figurer au second rang à son côté. ' Podríem afirmar el mateix de Puixkin respecte a Lermontov. Aquest gran poeta, un dels fars del romanticisme a Rússia, va accedir a la celebritat amb un poema en què denunciava la imbecil·litat de l'home que havia matat Puixkin en un duel. Lermontov conegué la mateixa mort, als vint-i-sis anys. Sembla que en tingués la premonició en escriure Un heroi del nostre temps on un personatge té la mateixa mort absurda. El miracle de Lermontov, al meu entendre, rau en la seua prosa màgica i en una barreja de modernitat i de classicisme. La seua novel·la, profundament romàntica amb les seues descripcions del Caucàs i de les manifestacions del ' mal du siècle ' —el desengany— ja anuncia les innovacions tècniques de la novel·la contemporània. Des de la publicació, la crítica russa no ha sabut definir aquesta obra tan original. Es tracta d'una novel·la o d'una cadena de novel·les curtes? Lermontov presenta Petxorin de diferents maneres, amb punts de vista variats. Sense avorrir-nos mai, llegim ' Bela ' un episodi guerrer i sentimental, ' Maxim Maximitx ' un relat molt trist i sobretot l'extraordinari ' La princesa Mary ' narració cínica. Lermontov era un geni, un poeta i no un d'aquells professors parisencs dels anys 1950 que tufejaven a guix i quasi van reeixir a matar la novel·lística francesa. Els personatges de Lermontov guerregen, s'estimen, s'enamoren, filosofen alternant el rus i el francès, viuen amb l'entusiasme dels tres mosqueters d'Alexandre Dumas i la desesperança glaçada del teatre de Beckett.

' Em vaig convertir en un esguerrat moral : una meitat de la meva ànima no existia ; s'havia dessecat, evaporat, mort ; la vaig tallar i la vaig llançar, mentre l'altra remenava i vivia, al servei de cadascú, i ningú no ho notava, perquè ningú no coneixia l'existència de la seva meitat difunta. '

Amb un to que recorda les millors cartes de Les relacions perilloses de Choderlos de Laclos (oficial com Lermontov) el narrador rus disseca una ànima malalta.

Petxorin apareix com un antiheroi, un home que mai no podrà assaborir les joies minúscules de cada dia. Cruel, brillant, intel·ligent, cínic, coratjós, sempre sobrarà sigui on sigui, encarnació del tipus tan rus de l'home que sobra. Amb el més interessant dels guies, visitarem les ribes del Mar Negre, les muntanyes del Caucàs. Crec que val la pena estudiar rus per poder acariciar la prosa i la poesia de Lermontov i sentir directament, sense cap intermediari, la seua veu melangiosa a cau d'orella.

' И скучно и грустно ' (i skuixna i gruixna) Tot és avorriment i tristesa. '