Un general gandul

El Periódico de Catalunya, 29/06/2011

Mai no havia llegit un llibre com aquest. Com classificar Hammerstein o el tesón de l'escriptor alemany Hans Magnus Enzensberger? Amb aquesta obra àgil, l'autor ens proposa una aproximació a la figura de Kurt von Hammerstein, cap de l'estat major alemany abans de l'arribada dels nazis al poder i que mai no va col·laborar amb ells. El llibre amè, ple de fotografies familiars, és de bon llegir, però confessaré d'entrada que m'ha decebut. Les entrevistes pòstumes amb els protagonistes de la història, divertides i alliçonadores al començament, m'han cansat. El mateix autor sembla que se n'adoni quan el general li diu ' ¡Otra vez usted! ' (pàg.118) Els defectes dels llibres provenen de la seva concepció a mig camí entre l'assaig històric i la novel·la. L'autor no sap cap a on decantar i el llibre en pateix. La novel·la destil·la l'avorriment d'un estudi i l'assaig pateix de superficialitat. M'hauria agradat més un franc totxo de mil pàgines o una novel·la llarga que aquest objecte seductor i decebedor. Escriure la biografia d'aquest personatge era molt arriscat. Von Hammerstein va capir de seguit la natura diabòlica del règim nazi. Enzensberg pinta amb talent les contradiccions de la república de Weimar i mira d'entendre com un país tan civilitzat com Alemanya —el país dels músics i dels filòsofs— pogué caure en la bàrbarie. ' rara vez como en este caso llama tanto la atención el desvalimiento de la clase política. Incomprensiblemente débil y desbordada, indecisa y oscilando entre la histeria, la ilusión y el pánico ' (pàg 47) Contràriament a von Schleicher, el general von Hammerstein no va emprendre cap acció concreta per oposar-se a Hitler. Tampoc no organitzà cap complot per eliminar el dictador. Si he entès bé l'autor, el general era un home brillant i gandul que encarna les contradiccions de l'antiga Alemanya. Aquest destí tràgic em recorda un passatge de Levinas, presoner el 1940. Amb els seus companys de captivitat, travessava un poblet alemany quan un gos se li va atansar fent festes. Levinas escriu ' En els ulls d'aquest ca, vaig reconèixer la mirada del darrer kantià d'Alemanya. '