VEF Blog

Article d'Espinàs

Article de Josep Maria Espinàs al Periódico de Catalunya 

La meva editora m'ha passat un correu que ha rebut de Daniel Bezsonoff, que aquest escriptor català nascut a l'altra banda dels Pirineus ha enviat a una colla de gent interessada pels llibres.

Aquest article està farcit d'algunes de les idees i les expressions de l'escriptor, que comença dient: «Ahir vaig dir adéu a la meua joventut. El mes de juliol ja no existirà la llibreria Pam de Nas, l'única llibreria de París especialitzada en llibres catalans i occitans». Explica que en aquella botiga hi va passar hores delicioses quan feia el servei militar i s'escapava a París. I diu amb admiració, que Jean-François Coche, parisenc que parla català millor que molts futbolistes del Barça i enginyer agrònom, és un dels homes més cultes que coneix. Va crear Pam de Nas el 1977. I afegeix, endut per un punt d'irritació: «Quan tants diners subvencionen obres sense interès, diaris il·legibles, traduccions realitzades per uns incompetents creguts, en Coche ha lluitat per fer conèixer la nostra cultura a França».

La llibreria tanca. Durant 35 anys, en Coche ha acumulat arxius, fitxers, una documentació única. Obres escrites en la llengua dels trobadors. ¿Hi ha alguna possibilitat de salvar aquest fons i transmetre'l a les generacions futures?, es pregunta Bezsonoff. I fa una reflexió amarga: «El senyor Coche ha rebut la Creu de Sant Jordi. Només faltaria. Ara, les creus fan goig als diaris oficials, però no ajuden a pagar lloguers. En Coche ha pencat durant gairebé 40 anys sense rebre cap ajut. Res. Amb uns quants milers d'euros encara hauria pogut resistir».

Més enllà d'aquest cas singular, a Catalunya també hi ha -i en altres llocs- el problema de les llibreries. Sobretot m'inquieta el futur de les llibreries modestes i les que viuen dels clients del barri. Mai ha estat un gran negoci, entre nosaltres, però han sobreviscut dignament, sovint amb l'ajut de la venda d'articles complementaris. Jo he sentit dir, algunes vegades: «L'he comprat a la meva llibreria», i si en aquell moment la llibreria no tenia el llibre que el client volia, l'encarregava.

En petites poblacions de França he vist excel·lents llibreries. Són estacions de servei de cultura. No sé si també estan en crisi, com aquí. I acaben tancant. Bezsonoff, dolgut, ho resumeix així: «A partir del juliol, els turistes que passaran pel carrer de Grands-Augustin, per davant de la llibreria, ja podran menjar-hi pizzes a la francesa i beure Coca-cola. D'això se'n diu progrés