VEF Blog

El pronunciamiento

E-notícies, 12/06/2011

A la fi de l'abril, la premsa francesa va evocar el cinquantè aniversari del putsch d'Alger. No sé si molt lectors recorden aquest fet.

Fins al 1962, Algèria, dividida en tretze departaments, formava part de la república francesa. Una guerra d'independència va oposar l'exèrcit francès a la rebel·lió algeriana, encarnada principalment pel Front de Libération Nationale. El general De Gaulle va tornar al poder pel maig del 1958 i va proclamar que mantindria Algèria en un marc francès abans de retractar-se a poc a poc. L'estat algerià neixia pel juliol del 1962. Molts oficials francesos, escaldats per l'experiència indoxinesa en què havien hagut d'abandonar molts soldats vietnamites supletius, no van acceptar aquest canvi brutal de política. Havien donat la seua paraula d'honor als seus soldats algerians que França mai no abandonaria Algèria. Aquest jurament personal, el trauma de l'Indoxina expliquen la revolta de quatre generals prestigiosos a l'abril del 1961. Raoul Salan, Maurice Challe, André Zeller i Edmond Jouhaud van mirar debades d'aixecar l'exèrcit contra el govern de la República.

Els adversaris del general De Gaulle l'acusen de perjur. Els seus fidels pretenen que De Gaulle volia independitzar Algèria des del 1944. Crec que la veritat és més complexa.

Ja se sap que, durant uns quinze anys, el futur general De Gaulle era íntim amb el mariscal Pétain. Li servia de negre per redactar els seus discursos. El 1940, el mariscal Pétain ja no era el general vencedor del 1918. De Gaulle ho va resumir en un passatge famós de les seues memòries. ' La vieillesse est un naufrage...Pour que rien ne nous fût épargné, la vieillesse du maréchal Pétain allait s'identifier avec le naufrage de la France. '

Colpit per la decadència intel·lectual del mariscal i del seu propi pare, De Gaulle va voler solucionar de pressa el problema algerià. Es pensava que només ell, amb el seu prestigi, podria convèncer els francesos de renunciar a mantenir Algèria en el domini francès. Un dia, va confessar al seu gendre ' Alain, tinc deu anys de massa...'

La situació d'Algèria, on vivia una important minoria europea (10% de la població) exigia una evolució lenta i gradual. Malauradament, el general, acorralat pel rellotge biològic, va accelerar el procés amb les consequències desastroses que coneixem. L'OAS, organització terrorista favorable al manteniment de la presència francesa, i l'FLN van assassinar milers i milers de persones. La comunitat francesa hagué d'abandonar la seua terra que s'estimava tant i els algerians, fidels a França, foren degollats en circumstàncies horribles. La història és tràgica.