VEF Blog

L'enciclopèdia de Catalunya

El Temps, n° 1407, 31/05/2011

Tot el que sempre has volgut saber sobre Catalunya i ningú no t'ha explicat mai

Família Fernàndez

LaButxaca

Als darrers anys de l'Algèria francesa es va interpretar a Alger una obra de Geneviève Baïlac anomenada La famille Hernandez (sic). Tingué èxit a Alger com a París. Després del 1962, els francesos d'Algèria nostàlgics van reconèixer-hi els perfums i l'ànima del país perdut. Tot el que sempre has volgut saber sobre Catalunya i ningú no t'ha explicat mai escrit per una hipotètica família Fernàndez podria tenir la mateixa utilitat si mai un cataclisme a la japonesa destruís el nostre país. Aquest llibre apareix com un potipoti, un catàleg amb estadístiques variades que adquireix la poesia d'un inventari a la Prévert. El lector curiós hi trobarà milers de dades inesperades. A costat de les informacions clàssiques com la llista de les parades de metro de Barcelona o de les poblacions anomenades Barcelona al món (Per cert, Víctor Ripoll, hi manca Barcelonnette que els provençals coneixen sota el nom de Barcelona de Provença.) hi apareix tot un univers desaparegut com deu esglésies romàniques notables, la llista dels convents i esglésies assaltats a Barcelona durant la Setmana Tràgica, l'articulació dialectal del català, la conjugació del verb 'ser' en català de l'Alguer. ' Jo só, tu sés, ell és, nos. sem, vos. seu, ells són.' (p.176) Sempre m'ha sorprès que els algueresos diguin sem i seu com al Rosselló mentre ja diuen som/sou al Vallespir i a Cerdanya oriental. Naturalment, aquest llibre no té pretensions literàries. Siguem francs. M'estimi més, de bon tros, una obra enciclopèdica com aquesta, claferta de dades útils, que tantes novel·les actuals experimentals, mal fetes i tan avorrides. Fa dos anys, vaig celebrar aquí els mèrits de Per què tot és una merda d'Antoni Ferrando. Tot que el sempre has volgut saber sobre Catalunya i ningú no t'ha explicat mai...podria ser-ne un complement, una mena de llibre bessó. Veiem com hi raja el mateix humor desesperat, un nacionalisme decebut. Pensi en aquest article absurd i deliciós sobre ' De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó ' ' De Salses a Guardamar hi ha 619 quilòmetres. Quantes hores trigaria a recórrer aquesta distància? Un cargol (6 m/h):103.166 hores i 40 minuts, Un elefant xino-xano(6 km/h):103 hores i 10 minuts (…) una ejaculació (45km/h): 13 hores i 45 minuts. ' ( p 242) M'agradaria saber a qui se li ha acudit mesurar la velocitat de l'esperma i com han obtingut aquesta informació. Que han contractat el tinent Columbo? L'únic retret que faré a aquest llibre és una certa ambiguïtat i un espanyolisme subjacent. En la majoria dels articles, Catalunya és l'actual autonomia catalana del regne d'Espanya com ho prova la llista de les comarques catalanes de la pàgina 128. Fins als anys 1990, els mapes oficials de la RFA incloïen els Lander de l'Alemanya de l'Est (la RDA) així com les províncies perdudes el 1945: la Prússia Oriental (Ostpreußen) i Silèsia. M'ha fet pena que les diferents denominacions de vins del Rosselló no figurin a la zones vínicoles de Catalunya. Tanmateix, apareixen sovint al·lusions al País Valencià o a les Illes, i fins i tot a la Catalunya Nord. ' Dites sobre pobles D'Algesemí, ni dona ni rossí / A Gandia, caguen cada dia (…) A Colliure (sic) fa bon viure, i a Argelers, si tens diners...' Aquesta incoherència que considera poblacions rosselloneses adés franceses, adés catalanes, palesa una certa tendència del nacionalisme català actual que ha renunciat, sense dir-ho clarament, a la reunificació de Catalunya. No sé si Ferran Soldevila encara escriuria aquestes línies: ' I si els rossellonesos han deixat mai de considerar-se i de dir-se catalans ni els catalans d'ençà del coll de Panissars han deixat de considerar aquells territoris com una part de Catalunya. '(Història de Catalunya, II volum, pàg. 176, editorial Selecta, 1972) Malgrat aquesta reserva, recomani la lectura d'aquest llibre divertit, savi i sorprenent.