E notícies, 3/06/2011
Mai no he sentit tant les meues limitacions intel·lectuals com el dia que vaig descobrir les aventures dels Schtroumfs, aquests nans blaus coneguts en català sota el nom de barrufets i en castellà pitufos. Tenia vuit anys i era a casa del meu amic Jean Desbrousses al número 15 de l'Allée de Suède a Massy. No vaig entendre res del llenguatge estrany dels barrufets. Res. Quan vaig llegir, molts anys més tard, Ramon Muntaner en català i Quevedo en castellà no em va costar tant com aquell dia de la meua infantesa. Antoine Bueno, escriptor i professor a Sciences-Po, acaba de publicar Le petit livre bleu, un assaig on mira de demostrar que la societat dels barrufets és totalitària, racista, masclista i antisemita. Bufa! Li costaria provar que els barrufets són homòfobs...D'antuvi, Bueno ens explica que el poble dels barrufets és dirigit per un dictador : el Gran Barrufet, amb tots els poders i els atributs d'un caudillo. No se us haurà escapat que el seu enemic és el bruixot Gargamel. Segons Bueno, té totes les característiques de les carícatures antisemites dels anys 1930, 1940. La prova ? El seu gat es diu Azraël, les sonoritats del qual recorden Israel...Per fi, haureu observat que l'únic element femení és la Barrufeta, una rossa estúpida i maca. La Paris Hilton dels còmics. Al començament, aquest assaig em va indignar. Volia respondre que l'autor no s'havia llegit Le Schtroumfissime, crítica aguda de les dictadures i de tots els totalitarismes. Ara, he entès que aquest llibre provocador és un homenatge a aquest univers deliciós.
Commentaires
la meva parella tenia diagnosticada ezquizofrènia paranoide, però em sembla que hi ha gent pel mon que no la té diagnosticada i està molt pitjor que la meva dona, que almenys ho reconeix.