VEF Blog

Titre du blog : Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
 
posté le 24-03-2011 à 18:40:25

Una tragèdia elegant

Ressenya publicada al Periódico de Catalunya, 23/03/2011 p 70 

 

Madame de

Louise de Vilmorin

traducció castellana de Julia Escobar

Nortesur

 

 

 

 

 

Fa tres anys, em vaig enamorar d'una dama morta. Un fantasma deliciós. Louise Lévêque de Vilmorin és un pur producte de la civilització francesa com la tarte Tatin,les cançons de Georges Brassens, el palau de Versalles i les roses de Ronsard. Louise de Vilmorin escriu un francès cristal·lí, una llengua pura i natural que raja, envoltada d'una boira lleugera. Com als millors poemes de Rubén Darío. A Madame de, el seu llibre més famós gràcies a l'inoblidable adaptació de Max Ophüls que ella no apreciava gens, l'escriptora narra una història cruel en un món desaparegut: l'Europa de les estacions termals i dels llums d'oli quan els senyors sabien ballar el vals i deien vós a les seves amants. « Digueu-me, per què voleu anar a la biblioteca? —Serà el nostre primer viatge. ' respongué ella. » Al començament, Madame de és una coqueta eixelebrada, casada amb un ric general boig per ella. Endeutada, Madame de (mai no coneixerem el seu nom) ven el seu joier unes arracades abans de dir al seu marit que les ha perdudes a l'òpera. Informat pel joier, el general li compra de nou les arracades...Aquesta història, mundana i frívola, acaba en tragèdia. Oh! Una tragèdia minúscula entre gent educada que beu els millors vins de la Xampanya. Louise de Vilmorin sap reconstituir amb una gràcia infinita aquest univers. El lector somriu sovint però, per pudor, sembla que l'autora no vulgui anar al fons de les coses. Contrariàment a Marcel Proust, amb qui tenia tants punts comuns, Louise de Vilmorin va preferir viatjar i viure que esperar la mort escrivint a la seva mansió de Verrières-le-Buisson, en la dolçor de l'Illa de França. De tant en tant, es posava seriosa i escrivia petites obres mestres com aquesta. Considero Madame de com una faula moderna on la novel·lista analitza les petiteses humanes amb un somrís. Ens hem de felicitar d'aquesta traducció perquè el públic espanyol podrà descobrir el món refinat de Louise de Vilmorin, una dama fascinadora que havia enamorat Antoine de Saint-Exupéry —el seu primer amor— i André Malraux, el seu darrer amant. Quan ell li va proposar de casar-se va respondre ' André, avui en dia, només els capellans i els homosexuals volen casar-se...'