Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
La dona de Déu
A
E_notícies, 3/03/2012
Quan era minyó, la Jane Russell m'embogia. Mai cap dona en la vida real no m'ha trastornat tant com aquella magnífica actriu americana que ens acaba de deixar per anar-se'n al país dels estels on les dones conserven llur bellesa per sempre. For ever. Tenia catorze anys quan vaig descobrir la Jane a Macao. El títol francès —Le paradis des mauvais garçons—era encara més evocador...Quina esplendor quan la Jane es treu les mitges davant d'en Mitchum a la primera escena de la pel·lícula. S'ha de reconèixer que Miss Russell sabia 'entrar' a les pel·lícules amb trompetades. Qui ha oblidat les primeres imatges de Gentlemen prefer blondes quan canta amb la Marylin en un vestit roig endemoniat? ' We are two little girls from Little Rock...' Si Déu tingués una dona, crec que hauria triat la Jane Russell. Aquesta cara meravellosa amb les barres un bri fortes, imperfecció que feia la seva bellesa encara més commovedora, aquella caballera negra, negra com les nits sense ella. Aquelles cames interminables, columnes perfectes! I aquells pits! Van fascinar Howard Hughes i mil·lions de soldats americans en les platges del Pacífic...Després de l'escàndol causat pel seu escot a The outlaw el 1941, la Jane va afrontar els temporals de la censura per culpa del seu vestit tan sensual a French Line el 1954. Totes les esglésies, i fins i tot la Legió Estrangera francesa més inspirada de costum, li van saltar a sobre...
A més de bona actriu, la Jane cantava molt bé. Una veu de contralt profunda i molt bonica. No era gens ridícula quan cantava Kisses and tears amb Frank Sinatra a Double dynamite. Quina actriu actual té els talents múltiples, el físic de Jane Russell? Quina bellesa cantaria amb una veu tan emocionant? Amb ella, s'acaba un nou episodi de la llegenda de Hollywood. Thank you, Miss Russell, we won't forget you...
