Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
En la mort de Lluís Marquet
E-notícies, 13/03/2011
Tornava d'Anglaterra, entusiasmat. Acabava de veure, com cada dissabte, dos episodis de les investigacions del tinent Columbo i ara sé que dormiré molt malament aquesta nit...S'ha mort en Lluís Marquet, un gran especialista de la terminologia tècnica i científica en català. Un altre amic se'n va...Què coi passa enguany? Sant Pere vol catalanitzar el Paradís cridant un per un els seus millors servidors? En Solà, en Jordi Barre, Joan Colomines, Josep Iborra i ara en Lluís...Feia 25 anys que el coneixia. Enraonar amb ell a Prada era una dels grans plaers de la vida. Rèiem, entonàvem ' Solamente una vez ', miràvem amb una discreció relativa les dones boniques i, esperant l'arribada del mestre Gabriel Bibiloni que aviat passaria la mar, xerràvem durant hores. Unes hores encantades al tendal de la universitat catalana d'estiu quan l'airina del Canigó refresca un xic la vall. Entre dos acudits, comentàvem les interferències lingüístiques i els nyaps del nou diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Com Pompeu Fabra, en Lluís Marquet era enginyer i la seua formació científica li donava un rigor apreciable i apreciat a l'hora d'encarar-se amb qüestions filòlogiques. En Lluís no tenia pas por d'enfrontar-se amb les patums i d'exposar les seues propostes a contra corrent. Més enllà del gran lingüista, recordi l'amic. Un home deliciós, alegre, simpàtic, immensament simpàtic, amb un somriure permanent, un somriure de mainatge que les lletjors del món no han pogut amargar...
