VEF Blog

El castellà del mainatge de Pa negre

E-notícies, 6/03/2011

Quan era petit,mon pare era oficial de carrera i canviàvem de ciutat i de regió cada quatre anys. Vaig conèixer així una bona part de la geografia francesa i alemanya. Gràcies a aquelles estades forçades lluny del Rosselló, parli francès amb l'accent de la capital amb una lleugerera cantarella meridional. A París em diuen ' vós sou del Migdia ' i al sud ' Vós sou de París.' Quan era petit, la majoria dels catalans del Rosselló parlaven català i reien del meu accent en francès. Es pensaven que el bon francès es parlava entre Font-romeu, Sant Feliu d'Amunt i Fontpedrosa. (Quins noms més francesos, oi?) Per tant, sempre he estat sensible a la qüestió dels accents. He pensat en tots aquells comentaris d'antany quan he llegit les reaccions d'uns quants espanyolistes en sentir les paraules d'agraïment del petit Francesc Colomer durant la vetllada dels premis Goya. Aquest mainatge té un accent català molt marcat quan parla castellà, i què? Josep Pla, si no vaig errat, tenia una fonètica encara més catalana quan parlava castellà i el francès de Salvador Dalí era tan bo que, sentint-lo, m'imaginava fent un vermut a la terrassa del Continental a Figueres. La gent que no suporta l'accent català és la mateixa que no beu cava...També m'indignen els comentaris sobre l'accent andalús de l'expresident José Montilla. Pel que veig, la intolerància, vingui d'on vingui, té encara un gran futur davant seu...' Le bon sens est la chose au monde la mieux partagée. ' escrivia René Descartes al Discours de la méthode. Crec que és més aviat ' la intolerància. '