VEF Blog

El temps dels assassins

Article publicat a E-notícies, 23/02/2011

Una de les millors pel·lícules de Jean Gabin, dirigida per Julien Duvivier, es diu Voici le temps des assassins. Aquest títol em sembla encara molt actual, malauradament. El 1981, jo tenia una gran admiració per Robert Badinter, ministre de la justicia del president Mitterrand, que va obtenir l'abrogació de la pena de mort a França. En un país civilitzat, la pena capital és evidentment un càstig monstruós, que rebaixa la societat al nivell dels assassins. Ara, recordi que la moto que Badinter va vendre als francesos era la substitució de la pena de mort per la cadena pèrpetua. Aquesta és una mentida digna dels millors oradors de la dreta espanyolista arran de l'atemptat a l'estació madrilenya d'Atocha. A França, els condemnats sallen de presó al cap de vint anys...Aquesta situació no em sembla pas normal. Recentment, tots els diaris francesos han parlat d'un crim atroç. La gendarmeria ha retrobat el cadàver de la Laetitia, una minyona de dessavuit anys, esquarterat al fons d'un estany. Tony Meilhon, l'assassí, perdó ' l'inculpat ', és un reincidista condemnat quinze vegades per la justícia francesa que anava lliure, malgrat set noves denúncies per agressió. En el millor dels casos, aquest personatge sortirà de la presó als cinquanta anys. El president Sarkozy, que no recula mai davant d'una oportunitat per guanyar vots, ha denunciat faltes greus en aquest afer i ha criticat els magistrats, engegant així una vaga d'una setmana. Tots aqueixos lletrats, imbuïts de les teories de Jean-Jacques Rousseau, són persuadits de la bondat de l'home. Em semblava que la societat té l'obligació de protegir els béns i les persones. A França, la policia i la gendarmeria s'estimen més multar els automobilistes. Tot va bé...