Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Jordi Barre a l'Alguer
Per dominar les subtilitats de l’Alguer, m’endinsava pels vells carrers del centre
on em creia al call de Girona. Les cases, les pujades de tot el santoral, plenes de
còdols i d’escales, s’obstinaven a no canviar.
En Fortunato em va parlar d’un «cosidor» molt catalanista que vivia davant dela catedral. Quan vaig entrar a la seua sastreria, plovia a semalades. En Pasqual
Mel·lai em va planxar la camisa, perquè no em refredés. Em va fer escoltar un disc
de Jordi Barre. No oblidaré la meua emoció en sentir com s’elevava la veu pura
d’en Jordi en aquella tarda plugenca tan lluny i tan a prop de casa.
Crec a la mar blava
A l’infinit del cel
A l’estiu ple de sol, de perfums i de força
Al castanyer que pensa i viu sota l’escorça
A l’abella que sap el secret de la mel
Crec a l’estel, a la maduixa bosquetana
Al plany enyoradís de l’innocent tudó.
Amb els ulls meravellats, en Pasqual repetia…
—És alguerès, és alguerès…
Un país de butxaca