Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
El nostre amic Ben Ali
Crònica publicada a E-notícies, 2/02/2011
Els fets recents a Tunísia, anomenats ' revolució del gessamí', m'inspiren uns quants comentaris.
Sóc un gran lector de la premsa francesa. Durant vint-i-cinc anys no he trobat en cap diari una crítica en contra del règim de Ben Ali. Ni una. Llegeixi Le Figaro, Le Monde, Le Point, L'Express, Le Nouvel Observateur i, si no
vaig equivocat, sempre presentaven Tunísia com el far del món àrab, un model de laïcitat i de promoció de la dona.
Fa vint anys, el periodista Gilles Perrault va publicar un llibre terrible titulat Notre ami le roi on denunciava els crims de Hassan II, rei de Marroc. Que jo sàpiga no existeix cap llibre equivalent sobre l'ex president Ben Ali. He tornat a veure les fotos de Ben Ali abraçant Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy, he sentit el discurs recent de Dominique Strauss-Kahn elogiant el govern tunísia. Ben Ali ha descobert l'hospitalitat francesa i s'ha hagut de refugiar a l'Àrabia Saüdita...Quin fart de riure, Déu meu! Quins pallassos! Fa cinquanta anys que l'autoproclamada pàtria dels drets humans recolza Tunísia perquè la considera com un baluard contra l'islamisme...Ja se sap, els islamistes que no poden fugir a l'estranger, els eliminen com un hortolà es desfà de les llagastes. Ara tothom sap que la revolució romanesa del 1989 va ser controlada pel KGB. Ja comencen a descobrir que la revolució del gessamí és la nova superproducció de Hollywood que ens volen vendre com un triomf de la democràcia.
Ben Ali deu tenir moltes morts a la consciència, però m'imagini que en té molt menys que George Bush senior i junior, Tony Blair responsables de milers i milers de morts a l'Iraq...
Commentaires
avui al tn migdia de tv3 deien que s'ha armat molt de rebombori amb la ministra d'afers exteriors per aquest asumpte. Que passa, és serios o es quedara en res?