VEF Blog

Sem pas francesos

David Vivern, Revista de Girona, 260

De la mateixa manera que ens sentim entre perplexos i satisfets quan ens fem entendre en català amb un «francès» del Rosselló o del Vallespir, Bezsonoff, rossellonès de remot origen rus, ha anat a batzegades entre la sorpresa, la decepció i l’epifania durant la seva existència com a català-francès, francès-català.
La descoberta, anàlisi i aplicació sàvia d’aquesta dualitat, tant a la França profunda com a la Catalunya sense adjectius geogràfics, l’han portat a reflexionar i a explicar-nos en aquest llibre les seves vivències durant el seu procés vital, mentre anava descobrint que la seva llengua real era un català mig afrancesat, i que el francès del seu voltant no era com el de París, ni de bon tros.
La seva ironia, sempre present, ens recorda sovint l’estil corrosiu amb què Pierre Daninos retratava les maneres de ser francesa i anglesa. Només que, amb Bezsonoff, no hi ha personatges ficticis: 

es tracta d’ell i la seva progressiva constatació d’una catalanitat inicialment inconscient, desarborada, que es va concretant amb les converses i anècdotes sorgides en el si de la seva família, amb els companys, a l’escola, al servei militar, i amb els contactes amb gironins, barcelonins, algueresos, valencians...
Guanyador de diversos premis literaris amb obres en català –inclòs el Just Casero–, Bezsonoff escriu, a Un país de butxaca, en clau simple: frases curtes, amb ritme de quadern de viatge. El llibre no té aspiracions de pamflet patriòtic, militant o continuador en el camp literari de l’activitat docent de Bezsonoff, professor de català a Perpinyà. Com en un mirall, el català-espanyol veu el seu doble en el català-francès, i arriba a la conclusió que un país amb mil anys d’història no es desfà així com així. Aquesta obreta ens ofereix una dissecció satírica sobre la nostra llengua i la seva situació aquí i allà, en algun moment mordaç o acusadora, però sempre amb la sornegueria i el veure-les venir dels rossellonesos, del «país de butxaca» que és, per a l’autor, el seu
tros de Catalunya.