Els patis

 

Capítol inèdit d'Una educació francesa

 

Quan era petit, m'avorria molt a classe, però m'agradaven els esbarjos. Del pati de l'escola Paul Painlevé de Massy en dèiem ' la cour de récréation ' com tots els francesos o senzillament ' la cour.' Em sorprenia que el senyor Auclair, durant les lliçons d'història de França, ens parlés de la ' cour ' (la cort) de.Lluís XIV a Versalles. Per més que cerqués, no li trobava cap luxe al pati de la nostra escola. Es dreçava en un pujolet entre l'Square du Portugal i la Place d'Allemagne, on vivia el senyor Aldeguer, director de l'escola. Uns avets i bardisses el voltaven. A mà esquerra, hi havia l'estadi que unia el nostre pati amb l'escola de les nines. Aquest annex era l'estranger per nosaltres, un territori desconegut com Kamtxaka, sense interès. A la planta baixa de l'edifici central es trobava el pati cobert (le préau) Una porta conduia al refectori, l'altre als lavabos i la tercera a les aules. Per pujar, calia passar davant del despatx del senyor Aldeguer. Un planisferi d'Air France animava les escales.

Durant l'esbarjo del migdia, dibuixàvem amb guixos els contorns d'imperis fabulosos. Jo que estic escrivint en la meua petita cuina de Nils, no vaig somiar que coneixia sinó que vaig conèixer, gràcies als guixos, el Partenó, els esplendors del Fòrum i el port de Cartago. Admirava els romans tot i que m'havia decebut llur manera de tractar els cartaginesos.

Quan arribava el mes de juny, el pati cobert adquiria una activitat inaudita. Comentàvem, amb refinaments d'experts, les darreres aventures d'Astèrix i jugàvem amb cascarines (bales) Encara plori per la pèrdua del meu soldat de plom més bonic: un coronel sudista, amb un aire de James Mason.

Durant l'esbarjo de les quatre, espertinàvem. L'administració ens distribuïa un tros de pa amb una xicolata meravellosa, una xicolata senzilla que no he retrobat a les millors botigues de Suïssa i Bèlgica. Completava l'espertinar amb una llesca de pa amb confitura de toronjo que havia apuntat la padrina Jeanne. Sovint la confitura es vessava en el sarró de vellut marró que m'havia cosit l'àvia. Els anys han passat, les satisfaccions s'han fos en la boira però, cada cop que passi pel jardí del liceu on treballi, acluqui els ulls i senti encara l'alegria d'antany.