VEF Blog

Les meues cambres

Capítol inèdit d'Una educació francesa

Quan era petit, vaig tenir moltes cases perquè vaig viure a moltes ciutats. De Mende no recordi res, tret d'un viatge amb els meus pares que vam fer més tard. Em venen moltes imatges de Briançon. Els carrers i el Camp de Mart plens de neu, les botigues antigues, els valsos en la pista de gel, l'uniforme blanc dels caçadors alpins i els ciclistes i el cel tan pur durant les nits d'estiu.

A Breisach Am Rhein, la meua cambra es trobava al primer pis, a mà esquerre de l'escala. Un balcó de fusta dominava al jardí. Encara senti la veu del pare repetint les lliçons de L'allemand sans peine del mètode Assimil.

A Massy, compartia la cambra amb la meua germaneta Cécile. Teníem dos llits bessons superposats. La meua cambra donava a l'aparcament entre l'Allée de Suède i l'Square du Portugal. Es distingien el descampat al peu de les tres torres i la cantonada de l'Avenue Nationale amb la Rue d'Espagne. Sé que hauria de dir la ' nostra ' cambra, però en aquell temps deia ' la meua.' Ma chambre! Cada vespre, havia de col·locar els meus joguets a l'armari incorporat a la paret. Quan no sortia amb els companys, jugava amb una locomotora del Far West i un vagó que sempre atacaven els mateixos indis, un taller groc amb dos pisos i un ascensor blanc. Sovint aprenia la geografia amb un trencaclosques que reproduïa el mapa d'Europa. No sabia pronunciar l'anglicisme puzzle. Deia i dic encara, quan estic cansat, pulze...No coneixia l'expressió ' casse-tête chinois.'

A Verneuil-sur-Seine, la vista era molt més bonica que a Massy. Des del menjador vèiem molt bé el Sena i les seues ribes. De la meua cambra estant, una mansió anglonormanda hauria pogut constituir el decorat de les primeres pel·lícules d'Alfred Hitchcock. Els pares em van regalar un secreter i, per respectar l'etimologia, hi amagava els meus secrets. Amb dos companys bretons, en Yann i en Loïc, havíem muntat una xarxa d'espionatge a les altures de Verneuil i no fos cas que les nostres informacions, recollides a les millors revistes com el suplement d'Historia sobre l'espionatge al segle XX, caiguessin en mans estrangeres...Els russos ja ens havien robat els plànols del Condorde, amagant els plànols microfilmats en tubs de pasta per a les dents...Anavem ben informats com ho podeu veure. No els havia portat sort ja que el Tupolev, bessó clandestí, del nostre Concorde s'havia estavellat a Goussainville pel juny del 1973. Aquell dia, mon pare, que visitava el Saló del Bourget, no havia perdut cap detall de l'accident. Jo, mentrestant, era hospitalitzat a la clínica Saint-Louis.

Quan ens vam instal·lar al Pueg a Canes, vaig gaudir, durant dos anys, d'una vista de mil·lionari, al vuitè pis de la résidence des Pins, situada a dalt d'un pujol. Quin panorama!A mà esquerra, els jardins i les vil·les de la Crotz dei Guàrdias i les illes de Lérins que no podien agafar el portant. A dreta, el massís del Taneron que la mimosa engrogueix a finals de gener. He viscut a moltes ciutats, he viatjat massa i mai no he retrobat, ni a Cotlliure o Cadaqués, l'esplendor de les postes de sol a Canes.