Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
En la mort de Joan Solà
Article publicat a E-notícies, 20/10/2010
foto de Vilaweb
Despús d'ahir, llegia el darrer article del professor Joan Solà a l'excel·lent revista virtual Infomigjorn. No podia imaginar que es moriria l'endemà. Vaig conèixer, personalment, en Joan Solà fa sis mesos durant una conferència que va pronunciar a Perpinyà, convidat per la Société Agricole et Littéraire des Pyrénées Orientales. Recordo que em van interessar molt les seves reflexions sobre el català modern...Fou una conferència rica, alliçonadora. Vaig admirar la seua diplomàcia durant el torn de preguntes. Una dama d'Elna, patriota famosa a Catalunya Nord, li va dir ' senyor professor ara que la independència de Catalunya és imminent, penseu que...etc '
Per a evitar de prendre partit sobre un tema tan insegur, en Solà va contestar ' Vós parleu un català molt pur. D'on sou? 'Després de la conferència, vaig sopar amb el professor, la seva dona i l'historiador Robert Vinas. Durant el sopar, vaig poder gaudir de l'erudició humana del gran lingüista. L'estudi de la llengua catalana era la seva passió. En Solà ho analitzava tot. Una publicitat sentida a la ràdio mentre es rentava les dents, un rètol vora la carretera, una conversa amb un paleta. Tot l'inspirava. Confesso que el trobava un xic massa indulgent amb el català light i els castellanismes que pul·lulen en el català central, però no podia estar-me d'admirar la seva categoria intel·lectual, la seva finor. Com el mestre Fabra, mossèn Alcover, Joan Coromines, en Solà va estudiar els arcans de la nostra llengua per entendre'n millor la sintaxi, els mecanismes secrets, copsar-ne l'ànima. Joan Solà, et desitjo la pau eterna a la dreta de Nostre Senyor que entén totes les nostres pobres llengües humanes.
Commentaires
Benvolgut Joan-Daniel,
Ho dius com cal i dus el que cal del gran mestre. Has sabut expressar amb el teu bell valencià septentrional el que jo pense amb el meu no menys bell rossellonés meridional. Solà era intel·ligència, irònia, il·limitada capacitat d'anàlisi, un gran mestre i un enorme ser humà, humà, massa humà fins i tot.
Vull recordar-lo, el recordaré sempre, durant un atac de carcallades que vam compartir a S'Arenal de Mallorca fa més de vint anys. Segur que amb el Vostre Senyor --jo no en gaste-- també acabarà rient a carcallades d'alguna bretolada dels àngels, arcàngels o sants.
Jo em sento exageradament afectat, potser. Però tot en aquests moment, que tot es complica a tota pastilla, que perdre un peó ja és un drama. perdre una reina d'aquesta magnitud ja no sé que és.