VEF Blog

Una foto d'antany

Ressenya publicada a la revista El Temps, número 1376, 27/10/2010

El club dels optimistes incorregibles

Jean-Michel Guenassia

Permeteu que comenci aquest article amb una nota personal. Aquest matí a la feina, un col·lega m'ha portat una fotografia del servidor nadó amb ma mare i una amiga. Tots els detalls d'aquesta foto traspuen el començament dels anys 1960 a França. He sentit la mateixa sorpresa i la mateixa emoció llegint El club dels optimistes incorregibles de Jean-Michel Guenassia. Aquesta novel·la m'ha reconciliat amb la novel·lística francesa contemporània. En lloc d'explicar una separació sentimental sense interès o teories delirants amb accents revolucionaris sobre l'evolució del món, Guenassia, francès d'Algèria enamorat de París com tota la gent de províncies, s'acontenta amb escriure una novel·la rica, plena i emocionant. Una novel·la moderna i atemporal, una novel·la on se senten totes les cançons d'antany. Amb una gran soltesa, sense cap estridència, el narrador, en Michel Marini, teixeix dues històries paral·leles que el lector sempre visualitza sense esforç. Seguim el jove Michel a casa seua i al seu institut, el prestigiós Lycée Henri IV. No ignorarem res de les dificultats conjugals dels seus pares i del seu germà que se n'anirà a Algèria com a soldat. En aquell temps, el general De Gaulle ja tenia la intenció d'independentitzar Algèria, però va continuar enviant joves francesos a la guerra perquè s'hi morissin o matessin algerians.

Tot descrivint el París del 1960, l'autor ens introdueix, igualment, en l'univers dels refugiats de l'Europa oriental. Hi convivim amb alemanys de l'est, hongaresos i, naturalment, russos. Què se'n faria de la novel·lística moderna si Rússia desaparegués en un cataclisme com l'Atlàntida? On els novel·listes trobarien personatges tan originals? ‘Si l'hivern rus no s'extralimités tant, els definiria amb la deliciosa fórmula de Louise de Vilmorin a La lettre dans un taxi ' (Ce sont des ) oiseaux d’un climat plus léger que le nôtre. ‘ La Unió Soviètica on viatgem amb Jean-Michel Guenassia és molt versemblant, ple de justesa. Sense caure en els clixés dels russos sentimentals, el novel·lista sap expressar el seu amor de Rússia i de la seua civilització. Quan els seus protagonistes s'expressen m'ha semblat sentir russos de debò i no els russos d'opereta que s'estilen a l'Europa occidental. Pel que fa a la visió de l'amor que es desprén del llibre, els personatges oscil·len entre l'idealisme d'un adolescent del 1830 i el cinisme d'un banquer.

Aquest llibre molt humà, d'un humor melangiós, lleuger i refinat com les millors comèdies de Cary Grant, us permetrà de viatjar cap a un París que ja no existeix, el París de la 'nouvelle vague', el París d'À bout de souffle. A cada pàgina, hi topareu amb les ombres de Jean Seberg i de Jean-Paul Belmondo. ' Qu'est ce que ça veut dire, un grand livre? '