Article publicat a E-notícies, 26/10/2010
Espanya està de moda actualment. Després del triomf de la selecció espanyola de futbol a l'Àfrica del Sud, de la qual ja hem parlat, de la victòria d'Alberto Contador al Tour de France, el premi d'interpretació de Javier Bardem a Canes, l'obtenció del premi Nobel de literatura al novel·lista Mario Vargas Llosa ha provocat unes explosions de cofoisme a les Espanyes...He llegit, fins i tot, articles que associaven aquests fets a la progressió del castellà als Estats Units d'Amèrica. Em permetreu uns quants comentaris.
Quan Mario Vargas Llosa obté el premi Nobel de Literatura, els espanyols són ben concients que aquest autor s'adscriu a la literatura hispana perquè escriu en la mateixa llengua que ells, igual que els escriptors d'origen català que han decidit compondre llurs llibres en castellà. En canvi, un autor que escriu en llengua catalana pertany a la literatura catalana. Un escriptor d'origen català es pot expressar a les seves creacions en castellà, francès, rus o xinès si li ve de gust, però no serà un autor català sinó un català que forma part de la literatura castellana. A França, cap manual de literatura francesa no ha dedicat mai cap estudi a Frederic Mistral, fet normal ja que aquest ciutadà francès va redactar tots els seus llibres en llengua d'oc. En canvi,la comtessa de Ségur d'origen rus, l'irlandès Beckett, l'espanyol Jorge Semprun, els romanesos Cioran i Ionesco, que van adoptar el francès com a llengua, de creació són escriptors francesos...On és el problema?
A banda de la legítima satifacció que un hispanòfon senti arran del Nobel de Vargas Llosa, em costa entendre l'orgull davant de la massiva difusió del castellà als Estats Units.Em fa l'efecte que se n'haurien d'avergonyir més aviat. Aquest allau de llatino-americans als USA palesa la misèria de les antigues colònies espanyoles d'Ultra Mar. Aquesta pobra gent travessa el Río Grande i s'instal·la als Estats Units perquè es fot de fam a casa seva...Si bé els pares mai no dominen l'anglès, els seus fills parlaran anglès com a qualsevol ianqui i els seus néts sovint no sabran espanyol...
L'expansió del castellà als USA, de l'àrab a França i del turc a Alemanya corresponen a drames humans...
Commentaires
A very biutiful man !!