VEF Blog

Omar Sharif és català

Article publicat a E-notícies, 22/10/2010

Després de tota la polèmica sobre possibles orígens catalans de Miguel de Cervantes, àlies Miquel de Sirvent, potser no em creureu si us dic que Omar Sharif, —sí! l'inoblidable doctor Jívago— parla català. No és cap carallada! Si voleu oblidar una estona la campanya electoral, pugeu a Perpinyà i podreu sentir Omar Sharif pronunciar unes quantes frases en la llengua de Ramon Muntaner. No diu gran cosa, de fet, sinó ' Mare la sopa és a punt? ' i ' Mare, vull sopar! I poca cosa més...L'Omar té un accent perfecte, cosa gens sorprenent per un políglot com ell que domina l'àrab, el francès, l'anglès, el grec, el turc i l'italià. A la pel·lícula J'ai oublié de te dire de Laurent Vinas-Raymond, estrenada el 28 d'abril del 2010, Omar Sharif es diu Jaume. Antic ciclista, s'ha convertit en pintor famós. Es topa pel carrer amb la Marie (àlies Émilie Dequenne) una noia, originària del nord de França, que surt de presó i s'instal·la al Vallespir perquè, com ho cantava Charles Aznavour, ' Il me semble que la misère / Serait moins pénible au soleil ' (em sembla que la misèria seria menys penosa al cel) Una amistat molt forta naixerà entre ells, però malauradament en Jaume té la malaltia d'Alzheimer...El realitzador sap filmar la bellesa de Catalunya Nord. Amb ell, passegem per Cotlliure —on és enterrat el poeta Machado— per les vinyes vora el mar celebrades per Josep Maria de Sagarra i cantades per Lluís Llach. Durant les darreres veremes d'en Jaume, sentirem la cançó L'estaca, que ha esdevingut l'himne de la USAP, el club de rubgi de Perpinyà, que juga a casa nostra el mateix paper que el Barça al Principat. Emetré, però, unes quantes reserves. Per què la Marie surt de presó? Quan vas al cinema, et fa l'efecte que totes les dones ara són professores d'universitat nimfòmanes, putes o presoneres. Que no hi ha altres professions en aquest món? També m'ha molestat la manera com és tractat el tema delicat de l'eutànasia. Deixem-ho estar. Ara començo a cercar pèls als ous. En sortir del cinema, estava content i emocionat per la força dels sentiments, la bellesa dels nostres paisatges i el respecte de la catalanitat. Sentir l'Omar Sharif a parlar com un padrí és un plaer que un no pot refusar...