Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
La meua darrera ressaca
Article publicat a E-notícies, 14/10/2010
La setmana passada, vaig viure una experiència que em va inspirar unes quantes reflexions. Vaig veure Battement de cœur ' una de les delicioses pel·lícules que Danielle Darrieux va interpretar sota la direcció de Henri Decoin, el seu primer marit. Aquesta obra del 1940, a l'inici, em va agradar força amb la seua frescor, la seua imaginació, el seu aspecte juvenil i primaveral. La història comença en una acadèmia estranya, dirigida per Saturnin Fabre. La principal assignatura d'aquest escola és l'art de robar carteres al metro. Aquesta pel·lícula em va plaure, divertir i relaxar després d'una llarga jornada de feina.
Ara, quan escric aquestes línies, aquest film no em sembla tan bo. Comenci a veure-li defectes. M'ha deixat un regust pastós com aquests licors que ens canten al paladar abans d'embafar-nos.
Vaig observar el mateix fenòmen amb uns quants llibres. Pensi en Les begnines de Jonathan Littell. Vaig devorar la novel·la. Amb la perspectiva del temps, no entenc el meu entusiasme. Les qualitats s'han esvanit i els defectes m'apareixen amb la claredat d'una penya-segat vist des d'una platja de Normandia. Llegint Le hussard sur le toit de Jean Giono, em vaig avorrir de tant en tant. Uns quants capítols s'allargassaven. Ara, la recordi amb nostàlgia. Acluqui els ulls i travessi una Provença rocallosa, tràgica i plena de flors.
D'altres obres, en canvi, em van fascinar i continuen agradant-me. Per què unes quantes obres s'envelleixen amb la seguretat d'un bon vi i d'altres, ans al contrari, ens provoquen una ressaca espantosa?