VEF Blog

Article publicat a E-notícies    6/10/2010

Ara que tot Catalunya parla de la campanya electoral, evocaré un dinar que vaig fer a la primavera.

Heu conegut l'Arlette Franco, diputada del Pirineu Oriental i batllesa de Canet del Rosselló? Els especialistes de la política nord-catalana sovint m'han explicat que era una bona diputada seriosa i molt pencaire. Aquesta senyora, tot s'ha de dir, no em queia bé. Sempre va manifestar un menyspreu ben jacobí per a la llengua i la cultura catalanes. Contràriament a tants municipis de Catalunya Nord, cap carrer de Canet té una placa en català. Ni un miserable carreró. Ni un camí perdut entre les vinyes. Res. Tot s'ha sotmès a la dita francesa. El seu coneixement del francès tampoc em meravellava. Recordo uns quants diaris municipals, unes quantes proclamacions firmades per la senyora Franco farcides de solecismes increïbles, sorprenents sota la ploma d'una elegida de la República.

El dijous 1 d'abril del 2010 fou un dia esplèndid a Canet. Vaig dinar amb l'Imma i l'Alvar, una parella de Sant Esteve de Palautordera, en un restaurant vora mar. No feia ni fred ni calor. Una temperatura perfecta. Una airina deliciosa bufava pels carrers blancs. A l'escullera, els cavallets infantils giraven al ritme de valsos de Johann Strauss i Franz Lehár. Una patuleia reclamava barbes de sucre als pares. Havent dinat, vaig ensenyar als meus amics santestevencs les belleses secretes del poble mariner, les seves velles cases de pescaires, les vil·les noucentistes. Era un dia meravellós, de debò. La vigília s'havia mort la senyora Franco, elegida al govern de Canet des del 1971, batllessa, diputada de la República, i no passava res. Res. La gent anava i venia pel carrer, riallera o preocupada com sempre. Els vells prenien la fresca, els enamorats es petonejaven als bancs, les gavines es barallaven per un crostó de pa. Res no havia canviat. La vida continuava, plàcida. Vaig recordar la pobra Arlette Franco en veure els titulars de L'Indépendant al quiosc de l'avinguda de la Mediterrània. Vaig pensar que som poca cosa. Una engruna de pa deixada per una gavina en una platja...