Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
El millor cantant del règim?
Article publicat a E-noticies 1/10/2010
Fa quatre anys, vaig entrar a l'ajuntament d'Irun (Irún, en castellà).
—Egun on! Buenos días...Quisiera visitar la exposición sobre Luis Mariano...
—Señor, era el año pasado.
—¿El año pasado? ¡Qué alegría! Así que tengo sólo un año de retraso, yo que habitualmente llevo cincuenta...
Enguany s'ha celebrat el quarantè aniversari de la desaparició del gran tenor basc, el pitjor actor del món i el millor cantant del món, a l'encop...A l'estat espanyol, han sovint considerat Luis Mariano com un dels ' cantantes del régimen. ' Quin error! Ell i els seus pares van fugir del País Basc a l'estiu del 1936. El 1967, en ple franquisme, Mariano va gravar un disc de cançons basques i el seu testament estipulava que dos bascos del nord i dos del sud portessin el seu taüt ja que, per als bascos, no hi ha frontera...
Si bé Luis Mariano era molt conegut al sud del Pirineu, a França va arribar a la categoria de mite i tothom —tothom dels 7 als 77 anys— coneix dues o tres cançons com México, Violetas imperiales o Mamá, la más bella del mundo.
En una de les seves últimes entrevistes, Mariano, conscient del caràcter molt particular de la seva veu, declarava: ' Mariano restera toujours Mariano. On aime ou on n'aime pas mais quand on aime, c'est pour toujours. '
El problema, amb els grans artistes desapareguts com Luis Mariano, Frank Sinatra o Nat king Cole, és que les grans companyies de discos sempre venen les mateixes compilacions amb les mateixes cançons. Fa més de trenta-cinc anys que escolto les gravacions de Luis Mariano i existeix un grapat de títols que busco apassionadament. Malgrat les meves recerques a les botigues especialitzades, a webs hi ha cançons que encara no he trobat. (Pájaro enjaulado, ¡Cuánta felicidad !, Ah !Quel bonheur, Muriéndome de amor
Tus lágrimas, Puerta de caballos, El sirtaki de Zorba, Ecoute-moi, Adiós, adiós )
S'acaba d'editar una capsa de cedés ' Luis Mariano, Le Prince de Lumière, intégrale des chansons de 1951 à 1959 ' (Marianne Mélodie) amb altres cançons que també cercava des de feia 30 anys...A la gent que no comparteix la meva passió, li aconsello que escolti sense prejudicis ' Valencía mía ' on l'art vocal de Mariano és prodigiós i la deliciosa ' Separación sentimental ' plena de humor. ' Pensar que yo fui / hasta que te vi / campeón atlético / Por un poco más / si tú no te vas / me quedo esquelético...'
El lector francòfon llegirà amb profit Saint-Luis de Christophe Mirambeau, Flammarion,
El lector hispanòfon Luis Mariano, una vida entre el cine y la opereta, Alberto López Echevarrieta, editorial Euskadiko Filmategia, 1995
