VEF Blog

Cap a on va l'Àfrica del Sud 2/2

Article publicat a E-notícies   27/09/2010 

La mort anunciada d'una llengua

La setmana passada, evocàvem del futur problemàtic de l'Àfrica del Sud. Un dels efectes més greus d'aquesta crisi, per a mi, són les amenaces sobre el futur de la llengua afrikaans. Aquest idioma, parlat pels afrikaners que representen més de la meitat de la comunitat blanca, deriva del neerlandès. Quan els holandesos van desembarcar al sud del continent el 6 d'abril del 1652, van fundar la ciutat del Cap, Kapstaadt en afrikaans i en neerlandès, ' die Moederstad ' (la ciutat mare). Els colons holandesos empraven diferents dialectes de la mateixa llengua que ara s'anomena el neerlandès. A poc a poquet, van unificar llur parla, la van barrejar amb els negres que vivien allí i sobretot la van simplificar tot conservant el 90% del lèxic de la llengua mare. Sense entrar en els detalls, només us diré que l'afrikaans té un sol article ' die ' i una conjugació molt senzilla, arcaismes, girs manllevats a les llengües africanes i molts anglicismes. Quan els anglesos van instal·lar-se al segle XIX, els afrikaners van accedir a la consciència nacional. Es van adonar que no eren ni anglesos ni neerlandesos sinó africans d'origen europeu. El destí del poble afrikaner es confon amb la història de la seva llengua. Gràcies a lingüistes, historiadors, poetes inspirats com Eugène Marais, aquest holandès tropical s'ha hissat a la categoria d'una llengua de cultura. Els afrikaners s'estimen tant llur parla que li han creat un monument a Paarl, l'arquitectura de la qual em recorda el santuari de la Mare de Déu de Meritxell a Andorra.

Durant la segona meitat del segle XX, s'ha associat la llengua afrikaans amb la política de l'apartheid. Recordareu que els avalots de Soweto el 1976 es van produir quan el govern sud-africà va mirar d'imposar l'ús de l'afrikaans en l'ensenyament a tots els negres. Des de la fi de l'apartheid, l'afrikaans ha reculat molt darrere de l'anglès, però és una de les 11 llengües oficials de la república.

Hem vist que molts blancs fugen del país a causa de la violència. Si aquest moviment continua, què quedarà de la llengua afrikaans que només es parla a l'Àfrica del Sud i Namíbia? Seria una tragèdia que desaparegués la més jove de les llengües? No vull acabar aquests dos articles amb una nota pessimista. El futur de l'afrikaans passa potser per les víctimes de l'apartheid. Si bé uns 2 760 000 locutors són afrikaners (és a dir blancs de llengua afrikaans), la majoria dels parlants de la llengua afrikaans ara es troben entre els mestissos ( 3 550 000) i negres ( 300 000). Aquesta paradoxa no em desplau.

Pel nostre article, hem consultat sobretot

Jaco Alant, Parlons afrikaans, L'Harmattan, París, 2004 un excel·lent estudi de la llengua afrikaans i un bon resum de la seva gramàtica