VEF Blog

Les trobades de Maiatz 2

L'Aritz Galarraga, un lector basc, ha tingut el detall de traduir-nos aquest article

En tots els llocs on hi oneja la bandera de França les llengües són condemnades a morir. De la mateixa manera que l’ús de l'euskara al País Basc del Nord és més feble que al Sud, a casa nostra també, la Catalunya del Nord i la del Sud són el dia i la nit, el infern i el paradís. Perpinyà és un prefectura de França. I, en conseqüència, no hi ha res», Joan Daniel Bezsonoff té les coses clares. Nascut a Perpinyà, ha publicat durant deu anys els seus escrits a la Catalunya del Nord. Del primer llibre, en va vendre 200-300 exemplars, del segon 66. Ara publiquen els seus llibres a Barcelona, i ven més de 5.000 exemplars. De totes maneres, no vol rendir-se, i, com alguns altres, treballa per a millorar la situació de la Catalunya del Nord. «Hi tenim el millor i el pitjor. Jacobins plens de menyspreu, i gent que treballa amb molta força i molt sacrifici. Però pensi que aquesta deu ser la situació de tots els que sem aquí».

Aquí es refereix a Baiona, a les jornades organitzades per la revista literària Maiatz. De fet, de la mateixa manera que en Joan Daniel Bezsonoff Montalat ha portat Catalunya, hi ha hagut representants de Còrsega, Alsàcia, Occitània, Bretanya i País Basc, tots els sota l’estat Francès. I junts han parlat de les situacions de la literatura de cada lloc. Ja fa dos anys a Bardoze (província de Lapurdi) l’associació d’escriptors bascos (EIE) va organitzar unes jornades semblants. Molts es van conèixer aleshores. Però, pensant que encara hi havia coses per compartir, a més de reunir-se aquest any, es possible que ho facin en el futur. Els corsos han mostrat el seu interès. Tot i així, l’escriptor i traductor Francescu-Michel Durazzo diu que Còrsega, en quant a estructura, s’ha desenvolupat força: «gràcies a les institucions locals la cultura gaudeix de possibilitats. Hi ha ajuts econòmics, premis. Entre les tasques que es fan, també hi ha la promoció de la llengua i els llibres. En aquet aspecte la situació es bona».

Pocs projectes

Les mancances Durazzo les troba entre els creadors. Pensa que hi ha pocs projectes. Tot i així, hi ha escriptors, si tenim en compte la quantitat de gent que es capaç d’escriure en aquesta llengua. Al llarg de l’any es publiquen una dotzena de llibres en cors. «Hem de desenvolupar el lectorat». Mirant les xifres, el 60% de la gent de Còrsega no parla a diari el cors, mentre que al sud el percentatge és del 35%. Però pocs d’aquests tenen la capacitat de llegir un llibre en cors: «Un llibre escrit en cors pot vendre 300-400 exemplars. Més que els ajuts econòmics, el problema és que els ciutadans no n’estan convençuts». De revistes, en tenen Bonanova, publicada per Albiana. I, precisament, al número 19 han publicat uns quants poemes de poetes bascos en cors: poemes de, entre d’altres, Itxaro Borda, Kirmen Uribe eta Felipe Juaristi.

A Occitània també perceben aquesta manca d’escriptors. De la realitat occitana n’ha parlat Claude Labades, membre de l’associació Per Noste d’Orthez. Impossible trobar escriptors: «hem inventat fins i tot premis, però ningú ha respost a aquestes convocatòries». Diuen que hi ha molt analfabetisme. Entre els aspectes positius, tenen la revista País Gascons. Juntament amb la literatura hi tracten altres temes. Té al voltant de 500 subscriptors, però l’aspecte més positiu és el seu web, amb 34.00 visites a l’any: «Aquesta xifra ens sorprèn a nosaltres mateixos».

Un altre dels principals problemes que van sortir a les jornades va ser el de la traducció. La bretona Pierrette Kermoal destacava les traduccions fetes sense passar pel francès. Fa aquesta feina a la revista Aber. Fan traduccions però a l’anglès. L’experiència li ha demostrat a Kermoal que es necessari esquivar el francès: «he lluitat tot el possible en contra de les traduccions al francès de les obres literàries. Perquè llavors es llegeix en francès. És la via més ràpida perquè la nostra llengua mori, tenint en compte la situació d’avui dia». La revista Aber no rep cap ajut econòmic. També publiquen uns quants discos i llibres, amb la creació com a objectiu.

Entre les altres realitats que s’han citat, a més de Maiatz, Igone Etxebarria ha presentat la revista Idatz eta Mintz de Biscaia. Els llibres publicats han agradat molt als assistents però Kermoal veu impossible publicar-los a un preu tan baix, ja que no tenen diners. La situació més negativa la va portar el professor i escriptor Ronald Euler, des d’Alsàcia. Avui dia només el 5% de la població parla l’alsacià. Tenen la revista Elsässischen Literaturzeitschrift, però molts dels seus continguts són en francès i alemany